ca Nototènia negra

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

Nototènia negra
Dissostichus eleginoides
	;
Dades
Font de	œufs de légine (fr)
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Perciformes
Família	Nototheniidae
Gènere	Dissostichus
Espècie	Dissostichus eleginoides ; Smitt, 1898
Nomenclatura
Sinònims	Dissostichus amissus (Gill & Townsend, 1901); Dissosticus eleginoides (Smitt, 1898); Macrias amissus (Gill & Townsend, 1901);

La nototènia negra (Dissostichus eleginoides) és una espècie de peix pertanyent a la família dels nototènids.^[2]

Descripció

Pot arribar a fer 215 cm de llargària màxima (normalment, en fa 70) i 9.600 g de pes.
Cos fusiforme, més aviat allargat i recobert d'escates grans i més o menys suaus.
Els adults presenten un color marró grisenc amb franges fosques més o menys visibles. Aleta dorsal espinosa i vorejada distalment per una zona fosca. Els joves no tenen franges transversals i, normalment, presenten un color marró grisós o gris acerat.
Galtes i opercles amb escates petites.
Boca grossa.
Dues aletes dorsals: la primera amb 8-11 espines flexibles i la segona amb 26-30 radis tous.
26-30 radis a l'aleta anal.
Aletes pectorals grosses, en forma de ventall, amb 24 radis i molt més llargues que les pelvianes.
8-10 espines i 28-30 radis tous a l'aleta dorsal i cap espina i 28-30 radis tous a l'anal.
53-54 vèrtebres.
88-104 escates a la línia lateral superior i 61-77 a la inferior.
No té en la seua sang substàncies anticongelants com altres peixos antàrtics.^[3]^[4]^[5]

Reproducció

Els ous i les larves són grossos, i arriba a la maduresa sexual entre els 6 i els 8 anys de vida (quan fa 45 cm de llargada aproximadament).^[5]

Alimentació

Les larves es nodreixen de zooplàncton i els joves de krill i peixets.^[5]

Depredadors

És depredat per l'albatros cellanegre (Diomedea melanophris),^[6] el catxalot (Physeter macrocephalus) i l'orca (Orcinus orca); a les illes del Príncep Eduard per l'ós marí antàrtic (Arctocephalus gazella),^[7] i, a les illes Malvines, per Cottoperca gobio,^[8] Salilota australis, Bathyraja brachyurops, Bathyraja griseocauda i Bathyraja albomaculata.^[9]^[10]^[5]

Hàbitat

És un peix d'aigua marina, pelàgic-oceànic, oceanòdrom (fa migracions entre les zones de fresa i les d'alimentació)^[11] i de clima temperat (33°S-66°S, 77°W-180°E), el qual viu entre 50 i 3.850 m de fondària^[12] (normalment, entre 70 i 1.500).^[13]^[3]

Distribució geogràfica

Es troba des del sud de Xile fins a la Patagònia argentina^[14]^[15]^[16] i les illes Malvines; el Pacífic sud-occidental (l'illa Macquarie) i l'oceà Antàrtic (Geòrgia del Sud).^[17]^[18] També és present a les illes subantàrtiques^[19] i les elevacions submarines de l'Índic sud.^[20]^[3]^[21]^[22]^[23]

Ús comercial

És emprat com a aliment^[24] (tot i que hom sospita que conté alts nivells de mercuri),^[25] encara que els mètodes de pesca emprats per a la seua captura són problemàtics (la pesca d'arrossegament fa malbé el fons marí i els quilòmetres de palangres amb carnada ofeguen els albatros i d'altres aus marines en perill d'extinció).^[26]^[27]

Observacions

És inofensiu per als humans.^[3]

Referències

↑ Catalogue of Life (anglès)
↑ The Taxonomicon (anglès)
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 FishBase (anglès)
↑ Hureau, J.-C., 1985. Nototheniidae. P. 323-385. A: W. Fischer i J.C. Hureau (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Southern Ocean (Fishing areas 48, 58 and 88). Roma. Vol. 2:233-470.
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 ^5,3 Dirección Nacional de Recursos Acuáticos del Uruguay^{[Enllaç no actiu]} (castellà)
↑ Cherel, Y., H. Weimerskirch i C. Trouvé, 2000. Food and feeding ecology of the neritic-slope forager black-browed albatross and its relationships with commercial fisheries in Kerguelen waters. Mar. Ecol. Prog. Ser. 207:183-199.
↑ Klages, N.T.W. i M.N. Bester, 1998. Fish prey of fur seals Arctocephalus spp. At subantarctic Marion Island. Mar. Biol. 131(3):559-566.
↑ Laptikhovsky, V.V. i A.I. Arkhipkin, 2003. An impact of seasonal squid migrations and fishing on the feeding spectra of subantartic notothenioids Patagonotothen ramsayi and Cottoperca gobio around the Falkland islands. J. Appl. Ichthyol. 19:35-39.
↑ FishBase (anglès)
↑ Brickle, P., V. Laptikhovsky, J. Pompert i A. Bishop, 2003. Ontogenetic changes in the feeding habits and dietary overlap between three abundant rajid species on the Falkland Islands' shelf. J. Mar. Biol. Assoc. UK 83(6):1119-1125.
↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
↑ Miller, R.G., 1993. A history and atlas of the fishes of the Antarctic Ocean. Foresta Institute, Nevada.
↑ Hureau, J.-C., 1985. Nototheniidae. P. 323-385.
↑ Volpedo, A.V. i D.D. Echeverria, 2000. Catálogo y claves de otolitos para la identificación de peces del mar argentino. Editorial Dunken, Buenos Aires. 88 p.
↑ Nakamura, I., T. Inada, M. Takeda i H. Hatanaka, 1986. Important fishes trawled off Patagonia. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio (Japó). 369 p.
↑ Cousseau, B. i Perrotta, R.G., 1998. Peces marinos de Argentina. Biología, distribución, pesca. Instituto National de Investigación y Desarrollo Pesquero (INIDEP), Mar del Plata, l'Argentina. 163 p.
↑ Mc Kenna, J.E. Jr., 1991. Trophic relationships within the Antarctic demersal fish community of South Georgia Island. Fish. Bull. 89:643-654.
↑ Dewitt, H.H., P.C. Heemstra i O. Gon, 1990. Nototheniidae. P. 279-331. A: O. Gon i P.C. Heemstra (eds.). Fishes of the Southern Ocean. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
↑ Brickle, P., K. Mackenzie i A. Pike, 2005. Parasites of the Patagonian toothfish, Dissostichus eleginoides (Smitt 1898), in different parts of the Subantarctic. Polar Biol. 28:663-671.
↑ Duhamel, G., 1997. L'ichtyofaune des îles australes françaises de l'océan Indien. Cybium 21(1) suppl.: 147-168.
↑ Eastman, J.T. i R.R. Eakin, 2000. An updated species list for notothenioid fish (Perciformes; Notothenioidei), with comments on Antarctic species. Arch. Fish. Mar. Res. 48(1):11-20.
↑ Lloris, D. i J. Rucabado, 1991. Ictiofauna del canal Beagle (Tierra de Fuego), aspectos ecológicos y análisis biogeográfico. Publ. Espec. Inst. Esp. Oceanogr. 8, Madrid. 182 p.
↑ Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca.
↑ FAO, 1992. FAO yearbook 1990. Fishery statistics. Catches and landings. FAO Fish. Ser. (38). FAO Stat. Ser. 70:(105):647 p.
↑ Environmental Defense Fund Arxivat 2012-09-26 a Wayback Machine. (anglès)
↑ Monterey Bay Aquarium Seafood Watch Arxivat 2011-09-29 a Wayback Machine. (anglès)
↑ Kock, K.-H., G. Duhamel i J.-C. Hureau, 1985. Biology and status of exploited Antarctic fish stocks: a review. Biomass Sci. 6(8):143 p.

Enllaços externs

BioLib (anglès)
AQUATAB
Toothfish at risk from illegal catches (anglès)

[1] Catalogue of Life (anglès)

[2] The Taxonomicon (anglès)

[FishBase-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 FishBase (anglès)

[4] Hureau, J.-C., 1985. Nototheniidae. P. 323-385. A: W. Fischer i J.C. Hureau (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Southern Ocean (Fishing areas 48, 58 and 88). Roma. Vol. 2:233-470.

[Dirección_Nacional_de_Recursos_Acuáticos_del_Uruguay-5] 5,0 ^5,1 ^5,2 ^5,3 Dirección Nacional de Recursos Acuáticos del Uruguay^{[Enllaç no actiu]} (castellà)

[6] Cherel, Y., H. Weimerskirch i C. Trouvé, 2000. Food and feeding ecology of the neritic-slope forager black-browed albatross and its relationships with commercial fisheries in Kerguelen waters. Mar. Ecol. Prog. Ser. 207:183-199.

[7] Klages, N.T.W. i M.N. Bester, 1998. Fish prey of fur seals Arctocephalus spp. At subantarctic Marion Island. Mar. Biol. 131(3):559-566.

[8] Laptikhovsky, V.V. i A.I. Arkhipkin, 2003. An impact of seasonal squid migrations and fishing on the feeding spectra of subantartic notothenioids Patagonotothen ramsayi and Cottoperca gobio around the Falkland islands. J. Appl. Ichthyol. 19:35-39.

[9] FishBase (anglès)

[10] Brickle, P., V. Laptikhovsky, J. Pompert i A. Bishop, 2003. Ontogenetic changes in the feeding habits and dietary overlap between three abundant rajid species on the Falkland Islands' shelf. J. Mar. Biol. Assoc. UK 83(6):1119-1125.

[11] Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.

[12] Miller, R.G., 1993. A history and atlas of the fishes of the Antarctic Ocean. Foresta Institute, Nevada.

[13] Hureau, J.-C., 1985. Nototheniidae. P. 323-385.

[14] Volpedo, A.V. i D.D. Echeverria, 2000. Catálogo y claves de otolitos para la identificación de peces del mar argentino. Editorial Dunken, Buenos Aires. 88 p.

[15] Nakamura, I., T. Inada, M. Takeda i H. Hatanaka, 1986. Important fishes trawled off Patagonia. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio (Japó). 369 p.

[16] Cousseau, B. i Perrotta, R.G., 1998. Peces marinos de Argentina. Biología, distribución, pesca. Instituto National de Investigación y Desarrollo Pesquero (INIDEP), Mar del Plata, l'Argentina. 163 p.

[17] Mc Kenna, J.E. Jr., 1991. Trophic relationships within the Antarctic demersal fish community of South Georgia Island. Fish. Bull. 89:643-654.

[18] Dewitt, H.H., P.C. Heemstra i O. Gon, 1990. Nototheniidae. P. 279-331. A: O. Gon i P.C. Heemstra (eds.). Fishes of the Southern Ocean. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.

[19] Brickle, P., K. Mackenzie i A. Pike, 2005. Parasites of the Patagonian toothfish, Dissostichus eleginoides (Smitt 1898), in different parts of the Subantarctic. Polar Biol. 28:663-671.

[20] Duhamel, G., 1997. L'ichtyofaune des îles australes françaises de l'océan Indien. Cybium 21(1) suppl.: 147-168.

[21] Eastman, J.T. i R.R. Eakin, 2000. An updated species list for notothenioid fish (Perciformes; Notothenioidei), with comments on Antarctic species. Arch. Fish. Mar. Res. 48(1):11-20.

[22] Lloris, D. i J. Rucabado, 1991. Ictiofauna del canal Beagle (Tierra de Fuego), aspectos ecológicos y análisis biogeográfico. Publ. Espec. Inst. Esp. Oceanogr. 8, Madrid. 182 p.

[23] Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca.

[24] FAO, 1992. FAO yearbook 1990. Fishery statistics. Catches and landings. FAO Fish. Ser. (38). FAO Stat. Ser. 70:(105):647 p.

[25] Environmental Defense Fund Arxivat 2012-09-26 a Wayback Machine. (anglès)

[26] Monterey Bay Aquarium Seafood Watch Arxivat 2011-09-29 a Wayback Machine. (anglès)

[27] Kock, K.-H., G. Duhamel i J.-C. Hureau, 1985. Biology and status of exploited Antarctic fish stocks: a review. Biomass Sci. 6(8):143 p.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]

[27]

Agama	Bahasa	Biografi	Budaya	Ekonomi	Elektronika
Film	Filsafat	Geografi	Indonesia	Ilmu	Lingkungan
Masyarakat	Matematika	Militer	Mitologi	Musik	Olahraga
Pendidikan	Politik	Sastra	Sejarah	Seni	Teknologi

Nototènia negra