Norma de l'Escola del PoLa norma de l'Escola del Po o normo de l'Escolo dóu Po (en norma clàssica Nòrma de l'Escòla dau Pò) és una norma lingüística (una codificació) que fixa l'occità en la varietat cisalpenca (sotsdialecte del vivaroalpí) parlada a les Valls Occitanes del Piemont (Itàlia). Aquesta norma deriva bàsicament de la norma mistralenca i fa concurrència a la norma clàssica. Fou creada el 1971 per l'associació Escòla dau Pò (Escolo dóu Po), que fou una secció efímera del Felibritge a les Valls Occitanes, però tot i que l'associació va desaparèixer la seva proposta de norma ortogràfica ha sobreviscut fins ara. ComposicióLa norma de l'Escola del Po es compon d'un sol aspecte: la norma ortografica o ortografia, que fixa la manera d'escriure dels sons. Així que la noció e norma de l'Escola del Po coincideix amb la seva ortografia:
PrincipisLos principis de la norma de l'Escola del Po consisteixen:
Ús actualLa nòrma de l'Escola del Po va tenir un ús majoritari dins l'occità escrit a les Valls Occitanes entre els anys 1970 i 1990. Des de finals dels anys 1990, la norma classica és majoritària. La revista cisalpenca Occitània Viva / Ousitanio Vivo accepta indistintament la norma classica i la norma de l'Escola del Pò. A les Valls Occitanes s'han usat altres grafies durant el segle xx, però avui són força minoritàries. La norma mistralenca és emprada per l'associació Combascura (Coumboscuro). També s'han usat diverses "grafies fonemàtiques" qu'utilizaven grafemes no tradicionals en occità com k o w, així com d'altres d'italianitzades. |