Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Narcís Bonet i Armengol

Plantilla:Infotaula personaNarcís Bonet i Armengol
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 gener 1933 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort11 gener 2019 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
6è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori Municipal de Música de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatoire de Paris
Fontainebleau Schools
École Normale de Musique de Paris Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJoan Massià i Prats, Eduard Toldrà i Soler i Nadia Boulanger Modifica el valor a Wikidata
Família
PareLluís Bonet i Garí Modifica el valor a Wikidata
GermansJordi Bonet i Armengol
Lluís Bonet i Armengol
valor desconegut
Jordi Bonet i Godó Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webhttp://www.narcisbonet.org

Musicbrainz: bd3e0744-5f83-480a-bce1-2d08afd7b53a Modifica el valor a Wikidata

Narcís Bonet i Armengol (Barcelona, 22 de gener de 1933 - París, 11 de gener de 2019)[1] fou un compositor català, fill de l'arquitecte Lluís Bonet i Garí i germà de l'arquitecte Jordi Bonet i del rector de la Sagrada Família fins al 2018, Lluís Bonet.

Biografia

Estudià al Conservatori de Barcelona amb Joan Massià, Maria Carbonell i Eduard Toldrà, que el presentaren al Palau de la Música Catalana el 1947 on actuà per primer cop amb només 13 anys com a pianista. Treballà més tard amb Joaquim Zamacois, Emili Pujol i Lluís Maria Millet, i el 1949 marxà a París per a estudiar amb Nadia Boulanger. La seva relació familiar amb Conxita Badia també el marcà profundament i l'inspirà per compondre.

El 1955 fou president de les Joventuts Musicals de Barcelona, el 1962 de la Fédération Internationale des Jeunesses Musicales i representant al Consell de Música de la UNESCO. Va haver d'exiliar-se 2 anys a França per un article publicat on defensava la cultura catalana. Des de París, fou cofundador i secretari d'Òmnium Cultural a França.

El 1979 succeí Nadia Boulanger a petició de la seva Mestra en la direcció del Conservatoire Américain de Fontainebleau i el 1971 esdevingué professor del Conservatori de París i director adjunt de l'École Normale de Musique de París. Va ser guardonat amb diversos premis de composició francesos, americans i d'altres països (entre ells, de la Fundació Copley de Chicago, Fundació March, Prince Rainier III de Monaco) i va rebre nombrosos encàrrecs d'obres (Festival d'Amèrica-Espanya, RTVE, Dotació d'Art Castellblanch, Ensemble Moderne de París, Festivals de Sevilla i de Granada), a més de presidir i format part de jurats en premis de composició internacionals.

Fou membre del Conseil Musical de la Fundació Prince Pierre de Monaco i va ser nomenat Commandeur dans l'Ordre du Mérite Culturel del Principat de Mònaco. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi. I el 2015 el Premi Josep Maria Batista i Roca - Memorial Enric Garriga Trullols.

Malgrat viure a França, sempre va ser un fervent defensor de Catalunya, va renunciar a la nacionalitat espanyola per adquirir la francesa, i va denunciar la situació dels presos polítics i els exiliats. En un darrer gest simbòlic, en morir va demanar que en lloc de flors, es donessin els diners als presos i exiliats polítics, una aportació que va lliurar personalment la seva dona unes setmanes després al president Carles Puigdemont a Waterloo.[2]

Obres

Musicals

  • Missa in Epiphania Domini, per a cor i orquestra (1957)
  • Concert per a violoncel (1959)
  • Homenatge a Gaudí, instrumental (1966)
  • La tramuntana, instrumental (1993)
  • Set cançons populars catalanes (1997)
  • Vistes al Mar (1948) cançoms sobre poemes de Joan Maragall
  • Tres Melodies sobre poesies de Rainer Maria Rilke, (1991)
  • He mirat aquesta terra (1994), sobre poemes de Salvador Espriu
  • La pell de brau (1967) sobre poemes de Salvador Espriu
  • Le cimetière marin (1995) sobre el text homònim de Paul Valéry
  • Pim-Pim-Carabim (1964)
  • L'Anunciació (1971)
  • Les troyennes (1978)

Estudis

  • Tractat de Solfeig (1984)
  • Mompou (1993)

Referències

  1. «Mor Narcís Bonet i Armengol a París». La República. Arxivat de l'original el 11 de gener 2019. [Consulta: 11 gener 2019].
  2. «Mor el músic i compositor Narcís Bonet als 85 anys» (en castellà), 11-01-2019. [Consulta: 23 setembre 2021].

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9