Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Museu (mitologia)

Infotaula personatgeMuseu

Modifica el valor a Wikidata
Tipushumà fictici antigament considerat històric Modifica el valor a Wikidata
Dades
Espèciegrecs Modifica el valor a Wikidata
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta i músic Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatAntiga Atenes Modifica el valor a Wikidata
Naixementmil·lenni I aC Modifica el valor a Wikidata
Família
PareAntifem Modifica el valor a Wikidata

D'acord amb la mitologia grega, Museu (en grec antic Μουσαῖος Mousaios) va ser un poeta, sacerdot, endeví i músic grec, fill d'Eumolp i de Selene. Se'l considera originari d'Eleusis. Està entre la mitologia i la realitat. La llegenda el fa contemporani d'Hèracles i de la família dels Eumòlpides. Hi ha altres versions, que el fan fill d'Orfeu, o de Tàmiris, o fins i tot de Linos, o també fill d'Antífem i Helena. Alguns deien que era nascut a Tràcia, i per tant, compatriota d'Orfeu.[1][2] Segons altres tradicions va ser amic, deixeble, mestre, o simplement contemporani d'Orfeu.

Museu és considerat un gran músic, capaç de guarir les malalties amb les seves cançons. Estrabó diu que va ser un dels fundadors de la música, juntament amb Orfeu i Tàmiris. En la seva joventut, Museu va cantar al mont Helicó, on vivien les muses, i havia obtingut de Bòreas, com a recompensa, el do de volar. Aristòtil explica una opinió de Museu: pels mortals no hi havia cosa més agradable que cantar.

També se'l considerava endeví, i entre altres fets, instituí l'escola òrfica i compongué diversos himnes o composicions poètiques connectades amb els ritus del culte a Demèter a Eleusis i als misteris d'Eleusis. Alguns el consideraven el creador del vers dactílic.[3] Diodor diu que Hèracles va arribar a Eleusis en un temps en què la iniciació als misteris estava presidida per Museu, que n'era sacerdot. Com a endeví va escriure molts oracles que van ser recollits per Onomàcrit i presentats al públic en època dels Pisistràtides (segle vi aC), però les seves profecies no van ser mai gaire conegudes. Va ser considerat sempre com un poeta més que com un endeví, i els seus oracles eren més aviat cants místics inspirats en la religió més que veritables profecies. Va fer prediccions sobre les guerres mèdiques. Pausànies cita un fragment d'uns "Oracles de Museu" on diu que els dos caps atenesos Tideu i Adimant, van ser subornats per Lisandre i van trair els grecs a la batalla d'Egospotamos. Herodot parla d'un altre oracle de Museu en relació amb un altre episodi de les guerres mèdiques, la Batalla de Salamina: diu que una forta ventada produïda per Zèfir va arrossegar fins a la platja de Colias, a l'Àtica, les restes dels naufragis produïts per la batalla, tal com Museu havia dit en un cant.[2]

Aristòtil el fa casat amb Dioce; Hermesianax de Xipre amb Antiope. Suides diu que va tenir un fill de nom Eumolp, que altres tradicions fan fill de Posidó i al que s'atribueix la fundació dels misteris d'Eleusis. Va morir molt vell, i una tradició diu que va ser enterrat a la "muntanya de les muses". Aristòfanes diu que estava enterrat a Falèron; i Pausànies diu que la tradició explicava que al Pireu.

Com a poeta va ser considerat predecessor d'Homer i d'Hesíode, i va compondre moltes obres. Se li atribueixen:[3]

  • Χρησμοί, Oracles.
  • Ὑποθῆκαιa,
  • Himne a Demèter
  • Ἐξακέσεις νόσων.
  • Θεογονία.
  • Τιτανογραφία.
  • Σφαῖρα. Sphaera
  • Παραλύσεις,
  • Τελεταὶ
  • Καθαρμοί

Segons Pausànies, en un poema titulat Eumolpia, Museu afirmava que l'oracle de Delfos havia estat, originàriament, un oracle de Posidó i de Gea, la Terra. Aquesta responia per ella mateixa, mentre que Posidó tenia un intèrpret. Però Pausànies en un altre lloc diu que l'única obra que es podia considerar escrita per Museu era l'Himne a Demèter.[2]

Referències

  1. Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 153. ISBN 8429741461. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Montero, Santiago. Diccionario de adivinos, magos y astrólogos de la antigüedad. Valladolid: Trotta, 1997, p. 216-217. ISBN 8481641618. 
  3. 3,0 3,1 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 376. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia

  • Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology de William Smith (1867)
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9