Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Idrís al-Àkbar

Plantilla:Infotaula personaIdrís al-Àkbar
Biografia
NaixementAràbia Modifica el valor a Wikidata
Mort791 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Meknès (Marroc) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi, verí Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMoulay Idriss Modifica el valor a Wikidata
Emir Marroc
788 (Gregorià) – 791 (Gregorià)Idrís al-Àsghar → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca, imam Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaIdríssides Modifica el valor a Wikidata
CònjugeKenza al-Awrabiya Modifica el valor a Wikidata
FillsIdrís al-Àsghar Modifica el valor a Wikidata
PareAbd-Al·lah ibn al-Hàssan al-Muthanna Modifica el valor a Wikidata
GermansMuhàmmad an-Nafs az-Zakiyya
Ibrahim ibn Abd-Al·lah
Mussa ibn Abd-Al·lah al-Kàmil
Yahya ibn Abd-Al·lah
Sulyaman I of Tlemcen Modifica el valor a Wikidata
Parentsal-Idrissí, descendent Modifica el valor a Wikidata

Idrís ibn Abd-Al·lah ibn al-Hàssan ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí al-Quraixí (àrab: إدريس بن عبد الله الهاشمي القُرشي, Idrīs b. ʿAbd Allāh al-Hāximī al-Quraxī), més conegut com a Idrís al-Àkbar (‘Idrís el Major’), Idrís ibn Abd-Al·lah o Idrís I, fill d'Abd-Al·lah (anomenat al-Kàmil), fou el fundador del primer regne del Marroc en ser el primer rei de la dinastia idríssida del Màgrib.

Després de la derrota i mort del seu nebot l'alida Al-Hussayn ibn Alí ibn al-Hàssan a Fakhkh, prop de la Meca l'11 de juny de 786, Idrís, que havia combatut al seu costat contra els abbàssides es va amagar per escapar a la matança que va seguir; després, amb el seu company el llibert Raixid, va marxar cap a Egipte que va poder creuar mercès a la complicitat del director de correus, Wadih, que tenia simpaties alides, arribant finalment al Màgrib passant per Tlemcen i sent finalment acollit (787) pels amazics de la regió de Walili (Volúbilis), ciutat fundada pels romans prop de Meknès. El cap de la tribu dels awraba, Abu-Layla Ishaq ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Hàmid li va donar la seva hospitalitat i protecció (9 d'agost de 788).

Al cap de sis mesos el cap de la tribu el va fer proclamar imam sobirà,[1] el divendres 5 de febrer del 789 i va ser reconegut pels awraba i per les tribus aliades, independitzant-se de Harun ar-Raixid. Llavors va fundar Fas (Fes) que inicialment fou un campament militar i després va esdevenir Madinat Fas. Va fer diverses expedicions contra les tribus veïnes, moltes de les quals eren cristianes, jueves o adoraven al sol i el foc, i es va assegurar la seva autoritat sobre algunes d'aquestes. Després d'un temps, assegurat el domini de la vall del Wargha, va tornar a Walili o Walila; va fer respectar la frontera per les tribus de la Tamesma i pels Ghayyatha de Taza. Les expedicions al Sus i a Tlemcen que li són de vegades atribuïdes, foren obra del seu fill Idris II.

Va morir enverinat per un servidor de nom Sulayman ibn Jarir al-Jazarí aix-Xammakh enviat suposadament pel califa Harun ar-Raixid entre maig i juliol del 791, deixant la seva dona Kenza embarassada. El seu fill Idrís al-Àsghar accedirà al tron a l'edat d'11 anys. La seva tomba es troba a Moulay Idriss, poble prop de les ruïnes de Volúbilis.

Referències

  1. Eustache, D. «Idrīs I». A: Lewis, B.; Ménage, V. L.; Pellat, Ch. & Schacht, J.. The Encyclopaedia of Islam. Second Edition. Volume III: H–Iram.. Leiden: E. J. Brill, 1971, p. 1031. 

Bibliografia

  • H. Terrace, Histoire du Maroc
  • E. Levy Provençal, La foundation de Fès, París 1939
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9