Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Tabaristan

Plat de plata dels segles VII-VIII.

Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia. Aquest nom li fou donat pel Regne de Tapúria (Tapuria) que és com es coneix al regne independent que el poble dels tapurs van establir a la costa sud de la mar Càspia a l'actual nord de l'Iran. El regne es va fundar fa uns 3000 anys. Es va sotmetre a tribut a l'imperi aquemènida, fins a la seva destrucció pels macedonis; Va quedar inclòs en l'imperi Selèucida; a la meitat del segle iii aC els grecs de les províncies orientals, encapçalats pel sàtrapa Diodot I de Bactriana, es van fer revoltar i es van aliar al sàtrapa Andràgores de Pàrtia que vers el mateix temps es va revoltar igualment i es va proclamar independent dels selèucides, i que possiblement va exercir algun domini sobre Tapúria però fou eliminat per la tribu nòmada dels parts que la reste del segle dominaven la regió. El 206 aC, després del pacte entre Bactriana i el rei selèucida Antíoc III el Gran, Eutidem I de Bactriana va iniciar la seva expansió a zones del nord-est de l'Iran fins a Pàrtia, probablement en les zones del que eren les satrapies de Tapúria i Traxiane (Mazanderan i Khurasan), dominis que si en algun moment va posseir, mai es van consolidar. Tapúria va restar en mans dels parts i segles després dels sassànides. Aquests hi van tenir comandants militars (ishpabadhs) que amb la conquesta van subsistir com a família dirigent sota diverses línies; poders locals van subsistir fins al 1596 quan el darrer fou suprimit pels safàvides; les seves capitals principals van ser Amol i Sari. Amb l'arribada dels àrabs la província fou coneguda com a Tabaristan i limitava a l'oest amb Gilan i Daylam i a l'est amb Gurgan. Aquesta zona fou perduda pel califat a mans dels alides i dels ziyàrides. Primer els samànides i després els gaznèvides la van voler conquerir para cap s'hi va consolidar. Els seljúcides hi van exercir la sobirania nominal, i el nom de Tabaristan que encara es conservava, fou substituït per Mazanderan, nom que es va imposar definitivament al temps dels mongols.

Referències

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9