|
Montornès (Conca de Barberà)
Montornès (Conca de Barberà) és una partida de terra de la Conca de Barberà (situada més o menys entre els 4º 23’ de latitud i els 41º 23’ de longitud), que comparteixen els termes municipals de Barberà de la Conca i Montblanc.[1]Al llarg dels segles xiii i xiv, a la part de Montblanc hi foren construïts el Mas de Foguet (actual Mas de Gassol) i l'ermita de Santa Anna de Montornès.  HistòriaOriginàriament, Montornès havia estat una quadra[2] del castell de Barberà propietat dels Puigverd. Aquests al llarg dels segles XII i XIII van fer diferents donacions del lloc a Poblet i a l'Arquebisbe de Tarragona, que ocasionaren conflictes entre ambdós beneficiaris. Finalment, la solució fou deixar que la jurisdicció civil sobre Montornès fos per al monestir i l'eclesiàstica per a la parròquia de Santa Maria de Barberà.[3]  Fi del segle xiii: Montornès, membre de la Baronia de Prenafeta i fundació del Mas de Foguet - (Mas de Gassol)El mes de febrer de 1297, Berenguer de Puigverd deixà en testament a Poblet els “castells i viles” de Prenafeta, Figuerola, Miramar i Montornès, amb els quals el monestir va organitzar la Baronia de Prenafeta.[4] Tanmateix, per fer-ho Poblet volgué que, com els altres membres, la quadra de Montornès fos també “castell i vila”. Ho solucionà falsificant tres documents en els quals es barregen deliberadament persones i llocs del Montornès de la Conca i el Montornès de Segarra.[5] Aquests pergamins només es troben al fons de Poblet, ara a l'AHN.[6] La condició d'un Montornès “castell i vila” interessava Poblet, com ben aviat es faria evident: el 28 de juliol del mateix, any 1297, l'abat i monestir l'establien a Ramon Iverna i a Arnau Ros. El castell i lloc de Montornès afrontava amb els termes de Barberà, Prenafeta i el Pinetell. Els beneficiaris l'havien d'habitar i pagar perpètuament al monestir la cinquena part dels fruits que hi collissin i la tercera de qualsevol venda. A més, estaven obligats a les servituds que havien tingut els veïns del lloc. Poblet els donava els honors, les possessions i les cases que en aquell moment tenia Montornès, i es reservava la pallissa i un espai suficient per construir-hi un bon celler.[7] Així, doncs, el “castell i lloc” de Montornès que Poblet establia l'any 1297 als pagesos Iverna i Ros no podia ser altre que el segle xiv seria el Mas de Foguet, i a partir de finals del XVIII, el Mas de Gassol.  Segle XIV: construcció de l'ermita de Santa Anna a MontornèsL'any 1373, en un tros de terra del davant del Mas de Foguet hi fou construïda l'ermita de Santa Anna de Montornès. L'ermita i la quadra de Montornès foren estudiades exhaustivament per mossèn Josep Porta i Blanch, rector de Barberà entre 1900 i 1905. En cap lloc de la voluminosa documentació de l'Arxiu Parroquial de Barberà que mossèn Porta utilitzà per redactar l'extens capítol dedicat a Santa Anna de Montornès no es parla de cap “castell” ni de cap “vila” de Montornès i si en canvi de certs masos allí existents des de l'Edat Mitjana.[8] Des que fou construïda a Montornès l'ermita de Santa Anna, els amos del Mas Foguet no deixaren de protegir-la; no debades, des dels orígens, l'ermita era una de les esglésies sufragànies de la parròquia de Santa Maria de Barberà.[9] Per als propietaris del Mas Foguet Santa Anna era la "seua" parroquial, i per això podien ser-hi batejats;[10] s’hi podien casar[11] i també ser enterrats al vas sepulcral que hi ha davant del presbiteri.[12] Referències
Bibliografia
|
|||||||||||||||||||
