La servitud és el dret real que grava parcialment una finca, que és la servent, en benefici d'una altra, que és la dominant, i pot consistir en l'atorgament a aquesta d'un determinat ús de la finca servent o en una reducció de les facultats del titular o la titular de la finca servent.[1]
Classes de servituds
Positives o negatives: Són positives quan obliguen el propietari de la finca servent a deixar fer alguna cosa o a fer-la ell mateix (per exemple, deixar passar el beneficiari), i negatives quan prohibeixen al propietari de la finca servent de fer quelcom que li seria lícit sense la servitud (per exemple, quan no permeten construir un mur o construcció en la finca servent que impedeixi a la finca dominant seguir tenint vistes o entrada de llum, en les servituds de vistes i/o de llums).[2]
Contínues o discontínues: Són contínues que proporcionen una utilitat que no cessa ni s'enterromp, sense intervenció de cap acte concret repetitiu del beneficiari (per exemple, el pas de conduccions), i discontínues quan són usades a intervals i depenen d'actes concrets del beneficiari (per exemple, les servituds de pas de persones o vehicles).[2]
Aparents o no aparents: Són aparents quan es mostren a la vista per senyals exteriors que en revelen l'existència (per exemple, l'aqüeducte descobert que passa per una finca veïna), i no aparents quan no existeixen aquests senyals reveladors.[2]
Legals o voluntàries: Són legals les servituds que neixen del que estableix una llei, i voluntàries les que estableixen amb tal caràcter els propietaris de les finques en qüestió.
Predials o personals: Són predials les que s'estableixen en benefici d'una altra finca, sigui qui en sigui el propietari en cada moment, i personals les constituïdes a favor d'una o més persones o d'una comunitat (per exemple, la servitud a favor d'una determinada companyia distribuidora d'energia elèctrica per a instal·lar en la finca servent un transformador d'energia elèctrica).
En el dret romà les servituds foren unes iura in re aliena (drets reals sobra cosa aliena). Els llibres 7 i 8 del Digest tracten de les servituds. També hi havia servituds personals, i en el Digest i les Institutas es classificaven en servituds rústiques i urbanes.
Les servituds en l'àmbit catalanoparlant
Andorra
A Andorra, fruit del sistema de fonts del seu dret civil, per a la regulació de les servituds resulten d'aplicació, en la seva condició de lleis pàtries o pròpies, les normes del dret civil català anterior a 1714, així com les normes del dret romà al respecte. En aquest sentit, els tribunals andorrans, tant en la jusrisprudència anterior a la Constitució d'Andorra com en la posterior, han considerat vigents i aplicables, per exemple, les normes sobre servituds incloses en les Ordinacions d'en Sanctacília.[3]
A Catalunya regeix l'establert en Capítol VI del Títol VI del Llibre cinquè del Codi civil de Catalunya (articles 566-1 a 566-13).[4]
Catalunya Nord
A la Catalunya Nord hi regeix el dret civil francès, contingut en el Code civile i, per tant, la regulació de les servituds que allí s'hi estableix.[5]
En absència de dret civil valencià que reguli les servituds, al País Valencià és d'aplicació el règim establert en el Codi civil espanyol.
La Franja de Ponent
A la Franja de ponent regeix, en matèrida de servituds, el que regula el Codi del dret foral d'Aragó en el seu títol II, articles 551 a 587.[6]
L'Alguer
A l'Alguer hi regeix el dret civil italià, contingut en el Codice Civile i, per tant, la regulació de les servituds que allí s'hi estableix.[7]
Referències
↑Definició segons el Codi civil de Catalunya (art. 566-1.1). Vid.: Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG «Capítol VI. - Les servituds. Codi Civil de Catalunya» (html). Norm@Civil. Universitat de Girona / Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia. Arxivat de l'original el 2020-02-23 [Consulta: 3 juliol 2018].Arxivat 2020-02-23 a Wayback Machine.
↑ «Code Civil» (html) (en francès). Legifrance.gouv.fr. Republique Française [Consulta: 4 febrer 2016].
↑ «Título II - De las servidumbres». Decreto Legislativo 1/2011, de 22 de marzo, del Gobierno de Aragón, por el que se aprueba, con el título de «Código del Derecho Foral de Aragón», el Texto Refundido de las Leyes civiles aragonesas.. Noticias jurídicas.
