|
Moda presta La moda presta o moda ràpida (anglès: fast fashion)[1] és un terme contemporani utilitzat per cadenes de moda per a referir-se a dissenys que surten ràpidament de les passarel·les per a capturar tendències de moda actuals. Una segona definició, crítica, afegeix que la moda ràpida no sols fa que es passi ràpidament de la passarel·la a la botiga i d'aquí a la compra, sinó també a les escombraries.[2] Seguint aquesta definició, es fa referència al model de negoci desenvolupat a partir de la dècada de 1980 per empreses que buscaven augmentar el nombre de col·leccions de moda cada any per a satisfer la demanda del consumidor.[3] Les col·leccions de roba de moda presta solen estar basades en les tendències de moda més recents presentades durant la Setmana de la moda tant a la primavera com a la tardor de cada any.[4] Les marques de moda presta no creen necessàriament peces per a què durin un llarg període de temps, tenint en compte que més d'un 60% del teixit que s'utilitza és sintètic. Aquestes fibres sintètiques acaben en abocadors i, per exemple, un 85% d'aquests residus tèxtils als Estats Units no poden descompondre's.[5] Segons l'informe "Fixing Fashion" del Comitè d'Auditoria Mediambiental ("Environmental Audit Committee's"), la moda ràpida "comporta un augment del nombre de noves col·leccions de moda cada any, canvis ràpids i generalment preus més baixos. Reaccionar ràpidament per oferir nous productes que cobreixin la demanda del consumidor és crucial per a aquest model de negoci".[3] Crítiques i controvèrsiesLa majoria de la roba feta per marques de moda ràpida són fabricades en països amb poques o nul·les lleis laborals. Les empreses asseguren pagar el salari mínim.[6] La indústria manufacturera empra aproximadament a 75 milions de persones a tot el món. Encara que en la seva majoria són dones d'entre 18 i 24 anys, aquesta indústria ha protagonitzat múltiples escàndols per ocupar a infants. També s'hi han afegit controvèrsies sobre les llargues jornades de treball i males condicions laborals.[7] El model de negoci de la moda ràpida es basa en el desig dels consumidors de portar sempre roba nova.[8] Per a satisfer aquesta demanda, les empreses del sector ofereixen una àmplia gamma de roba, que reflecteix les últimes tendències, a preus assequibles. Aquest procés porta als consumidors a comprar cada vegada més articles, fins al fenomen del consumisme. L'obsolescència planificada, és a dir, la tendència a fer que les modes durin poc per a crear contínuament noves col·leccions, juga un paper clau en el consum excessiu. Segons un estudi de The Economist, la indústria de la moda està profundament compromesa amb aquest fenomen: les faldilles de l'any passat, per exemple, estan dissenyades per a ser reemplaçades pels nous dissenys d'enguany.[9] Tanmateix, en contrast amb el consum excessiu modern, la moda presta té les seves arrels en l'austeritat de la Segona Guerra Mundial, on l'alt disseny es va fusionar amb materials més comuns.[10] Quant a la qüestió del medi ambient, el 2018 la indústria de la moda va ser responsable del 4% de les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle.[11] La falta d'una solució permanent a la sobreproducció, la manca de reciclatge, el consum d'aigua o les emissions de CO₂ està afectant països del món de la mateixa manera però a diferent escala. Així, per exemple, a Mèxic només el 5% de la roba és reciclada, al Canadà s'estima que el 85% de les peces podria reciclar-se, però acaben en abocadors i a Alemanya, tot i que existeix una política que exigeix que el 75% dels tèxtils ha de recollir-se i reciclar-se, succeeix que la roba rebutjada acaba en països tercers que no reciclen ni prop d'aquests alts percentatges.[12] Referències
|
