Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Mireia

Per a altres significats, vegeu «Mireia (prenom)».
Infotaula de llibreMireia
(oc) Mirèio Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
AutorFrederic Mistral Modifica el valor a Wikidata
Llenguaprovençal Modifica el valor a Wikidata
PublicacióFrança
Creació1859
Gènerepoema Modifica el valor a Wikidata
Porta d'entrada de la casa malhanesa on Frederic Mistral compongué Mirèio. Fotografia de 1914

Mireia (Mirèio en grafia mistralenca occitana, Mirèlha en grafia clàssica occitana) és una obra en llengua occitana –i la més prestigiosa de totes les que va concebre– de l'escriptor provençal Frederic Mistral.[1][2] Aquesta obra escrita en vers fou publicada l'any 1859 i conegué un èxit fenomenal a Occitània i també a tot el conjunt de l'estat francès. Charles Gounod es va basar en aquesta obra per compondre l'òpera Mireille el 1863.

Estrena de la versió teatral de Mirèio al teatre Novetats, fotografiada a la revista Feminal l'any 1917

La primera adaptació catalana, obra de Francesc Pelagi Briz, aparegué com a fulletó a La Corona (1861-62) i fou publicada com a llibre el 1864 i encara el 1914. Hom parla també d'una traducció de Francesc Bartrina en 1861. Ça com lla, la versió més destacable és la que feu l'escriptora mallorquina Maria Antònia Salvà, publicada l'any 1917 i reeditada en diverses ocasions. També hi ha una adaptació escènica d'Ambrosi Carrión que fou estrenada en el teatre Novedades de Barcelona, el dia 20 de setembre de 1917, dirigida per Enric Borràs.[3]

L'argument

A la Provença, Mireia és la filla d'uns rics pagesos, enamorada de Vicent, modest cisteller. Els pares de la noia refusen aquesta unió i li busquen d'altres pretendents. Mireia, desesperada, fuig de casa, travessant la Camarga per arribar a les Santes Maries de la Mar per implorar a les santes que els seus pares acceptin la seva decisió. Durant el camí, a causa de la calor li agafa una insolació. Al final del camí, les santes se li apareixen, li expliquen les seves històries i li fan veure la felicitat de l'altre món. Enmig dels seus que la troben, es deixa morir, confiada i serena.

Referències

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9