Miocardiopatia de takotsubo
La cardiomiopatia de takotsubo o miocardiopatia de takotsubo o síndrome de takotsubo, també coneguda com a cardiomiopatia d'estrès, és un tipus de cardiomiopatia no isquèmica en la qual es produeix un debilitament temporal sobtat de la porció muscular del cor.[1] Aquest debilitament es pot produir per l'estrès emocional, com la mort d'un ésser estimat, la ruptura, el rebuig de la parella o l'ansietat constant. Això porta a un dels noms més comuns, síndrome del cor trencat.[2] L'estressor també pot ser físic com hemorràgia, sèpsia, feocromocitoma, lesions cerebrals, embòlia pulmonar, asma o MPOC greu.[3][4] Tot i així, s'ha documentat a més que pot produir-se sense la presència d'un episodi estressant.[5] Es creu que un important paper un important alliberament de catecolamines com l'adrenalina i la noradrenalina per estrès extrem o un tumor que segrega aquests productes químics té un paper central.[6] L'excés de catecolamines, quan és alliberat directament per nervis que estimulen les cèl·lules musculars cardíaques, té un efecte tòxic i pot provocar una disminució de la funció muscular cardíaca.[4][7] A més, aquest important alliberament d'adrenalina desencadena les artèries es constrenyin, augmentant així la pressió arterial i més estrès al cor, quan afecta a les artèries coronàries s'impedeix que proporcionin un flux de sang i oxigen adequats i llavors s'afecta el múscul cardíac.[6] Junts, aquests esdeveniments poden conduir a una insuficiència cardíaca congestiva.[6] La cardiomiopatia de takotsubo es produeix a tot el món.[4] Es creu que la malaltia és responsable del 2% de tots els casos de síndrome coronària aguda (SCA) presentats a hospitals.[4] Tot i que s'ha considerat que generalment és una malaltia autolimitada, resolent-se espontàniament al llarg de dies a setmanes, les observacions contemporànies mostren que les taxes de xoc cardiogènic i mort són comparables a les de pacients amb síndrome coronària aguda.[3] Es produeix més sovint en dones en postmenopausa.[4] El nom takotsubo prové de la paraula japonesa que significa "trampa de pop", perquè el ventricle esquerre del cor pren una forma que s'assembla a una trampa de pop quan es troba afectada per aquesta afecció.[8] Referències
|