|
Millena
Millena, antigament Billeneta o Billena del Travadell, és un municipi del País Valencià a la comarca del Comtat. Un 80,12% dels habitants parlen valencià segons dades de 2001. GeografiaÉs el poble més alt de la Vall de Travadell. El seu terme compta amb 9,8 km² i força paratges com la penya El Corb, Els Cauets, penya del Diable, amb pintures rupestres, la cova dels Xiulitets, la font de l'Aueta, les serres de l'Almudaina i la Serrella, el riu Seta, la font de Dalt, la font de Baix. HistòriaLa població té l'origen en una masia musulmana situada als voltants de l'històric castell de Travadell. Raimon de Carreras, en 1248, fou el primer cristià a rebre terres en un intent, que començà en 1243, de repoblar amb cristians; tanmateix la població continuà sent morisca. El seu primer senyor, en 1270, fou Roger de Llúria i a la seua mort passà a sa muller na Saurina d'Entença. En 1325, per herència a sa filla Margarida de Llúria que maridà amb el comte de Terranova. En 1358, regnant Pere IV torna a la Corona la qual ven Billeneta a la reina Elionor. En 1361 és batle Berenguer Rocha, en 1394 és propietat de Francesc de Casa Saja, en 1409 retorna a la Corona, en 1431 Alfons el Magnànim la dona a Raimon de Perellós, en 1432 es fan reparacions en el castell i és donada pel rei a Guillem de Vich i, de seguida, torna de bell nou a la Corona, en 1455, mitjançant permuta cau en mans de Sancho Ruiz de Lihori, vescomte de Gallando, en 1500 passa als Folch de Cardona, comtes de Guadalest, posteriorment passa a senyoriu dels marquesos d'Ariza, que ja mantenen la jurisdicció fins a l'abolició dels senyorius en el segle xix. L'expulsió morisca va suposar un fort daltabaix demogràfic. Des de l'any 1535 la seua parròquia va dependre de la de Gorga. Va pertànyer a la Governació de Xàtiva fins a 1707 i des de Felip V fins al 1833 al Corregiment d'Alcoi. Política i governEl Ple de l'Ajuntament està format per 5 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV) i 1 del Partit Popular (PP). Anteriorment, en 2015 tingueren el mateixos regidors: 4 el PSPV i 1 el PP. En 2011 foren 4 del PSPV i 1 de Compromís, quedant el PP fora del consistori per 11 vots. En les eleccions del 2007 el PSPV obtingué 4 regidors per 1 del PP. En les eleccions del 2003 el PSPV obtingué els 5 regidors que componien l'ajuntament. AlcaldiaDes de 1991 l'alcalde de Millena és César Francisco García Bonet del Partit Socialista del País Valencià (PSPV).[1]
EconomiaL'economia, basada en l'agricultura de secà, ha incidit en la regressió de la població, que ha emigrat a nuclis industrials com ara Alcoi i Cocentaina. Malgrat tot el secà i l'almàssera o trull d'oli que hi manté la família Ferrando són els únics recursos econòmics del lloc. També hi ha certa activitat en l'àmbit del turisme rural. Demografia
Llocs d'interès i gastronomia És un poble menut i tranquil però que compta amb important patrimoni:
La gastronomia presenta els plats típics de la comarca: pericana, borreta i olleta. Són recomanables els bunyols de carabassa. FestesEl segon diumenge de juliol s'hi celebren les festes majors en les quals s'encenen fogueres i es fa la "plantà del xop" que simbolitza la fecundació de la terra. Referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Millena
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
