Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Mikhaïl Issakovski

Plantilla:Infotaula personaMikhaïl Issakovski
Imatge
(2012) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 gener 1900 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Glotovka (Rússia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort20 juliol 1973 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Novodévitxi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia, activitat traductora, periodisme d'opinió i crítica literària Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Smolensk
Moscou Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, lletrista, periodista d'opinió, escriptor, traductor, crític literari Modifica el valor a Wikidata
Activitat1918 Modifica el valor a Wikidata -
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
MovimentRealisme socialista Modifica el valor a Wikidata
Premis


Musicbrainz: 9113b9bd-5d49-430c-b54f-31a305b3735b Discogs: 805279 Find a Grave: 100326504 Modifica el valor a Wikidata

Mikhaïl Issakovski (Glotovka, 7 de gener de 1900 (Julià) - Moscou, 20 de juliol de 1973), nom complet amb patronímic Mikhaïl Vassílievitx Issakovski, rus: Михаи́л Васи́льевич Исако́вский, fou un poeta soviètic i rus, escriptor en prosa i traductor. Heroi del Treball Socialista (1970). Guanyador de dos Premis Stalin de primer grau (1943, 1949).

Comunista des de molt jove, va escriure molts poemes i cançons en lloança del règim; però la seva cançó més famosa és, sens dubte, la més apolítica, Katiuixa.

Biografia

Va néixer el 19 de gener [C.J. 7 de gener] de 1900 al poble de Glótovka, uiezd de Iélnia, gubèrnia de Smolensk (avui raion d'Ugranski, óblast de Smolensk) en una família de pagesos pobres.[1] Va aprendre a llegir i escriure pel seu compte. A partir de la tardor de 1911, va poder anar a l'escola i es va graduar en la primavera de 1913, rebent un "5" en tots els temes. El 1915 va continuar els seus estudis al gymnasium, del qual va haver d'anar-se'n, ja que la família patia una gran necessitat. Un dels seus poemes d'estudiant, Prosba soldata, rus: Просьба солдата ("Sol·licitud d'un soldat"), es va publicar el 1914 al diari "Nov". El 1918 es va unir al PCUS. De 1921 a 1931 va treballar en diaris de Smolensk. El 1926, sent redactor d'un diari, va ajudar el seu jove talentós paisà Aleksandr Tvardovski. El 1931 es va traslladar a Moscou i va treballar com a editor de la revista Kolkhoznik. No obstant això, el 1932, a causa del deteriorament de la seva vista, va abandonar l'oficina editorial i es va dedicar únicament al treball literari.

Molts poemes d'Isakovski han estat musicats. Els més famosos són Katiuixa (rus: Катюша) i "Els enemics van cremar la seva pròpia barraca", (rus: Враги сожгли родную хату) (música de Matvei Blànter), "Al bosc prop del front" (rus: Влесу прифронтовом), "Les aus migratòries volen" (rus: Летят перелётные птицы), "Acordió solitari" (rus: Одинокая гармонь), "Sota els estels balcànics", (rus: Под звёздами балканскими) i altres. Les seves cançons "Així com eres, així et vas quedar" (rus: Каким ты был, таким ты и остался), i "Oh, el marfull floreix" (rus: Ой, цветет калина) es van utilitzar com a bandes sonores a la pel·lícula, Cosacs del Kuban (rus: Кубанские казаки) (1949).

El 1927, es va publicar la primera col·lecció de poemes del poeta, Próvoda v solome, rus: Провода в соломе ("Fils de palla") que van agradar a Maksim Gorki. Com a resultat de la cooperació amb Vladímir Zakhàrov, cançons amb les lletres d'Isakovsky apareixen al repertori del Cor Piatnitski. Les més famosa d'elles: «Вдоль деревни», «Провожанье», «И кто его знает». Segons Aleksandra Permiakova, actual directora artística del Cor Piatnitski, aquestes cançons van fer famós el cor. El poema Skazka o pravde, rus: Сказка о правде ("El conte de la veritat), escrit el 1945-1946, només es va publicar el 1987.

A més de nombroses col·leccions de poesia va publicar un llibre titulat O poetitxéskom masterstve, rus: О поэтическом мастерстве ("Sobre l'habilitat poètica"). Va dedicar molt de temps a transcriure i processar cançons antigues i contes de fades; també és conegut per les traduccions de l'ucraïnès, belarús i altres idiomes. Va traduir en particular les obres de Taràs Xevtxenko «Причинна», «Катерина», «Гоголю» i altres; els poetes belarussos Ianka Kupala («Нікому», «Над ракою Арэсай», «Адвечная песьня»), Iakub Kolas («Сымон-музыка») Arkadz Kuliaixou «(Прыгоды цымбал»).,[2] Adam Russak («Бывайце здаровы»); també va traduir cançons populars serbis i va escriure el llibre autobiogràfic Na Iélninskoi zemle rus: На Ельнинской земле ("Sobre la terra de Iélnia", 1969).

Mikhaïl estigué involucrat en política, i fou, durant quatre legislatures, diputat del Soviet Suprem de la RSFSR.

Mikhaïl Issakovski va morir el 20 de juliol de 1973. És enterrat al Cementiri de Novodévitxi (parcel·la núm. 7)

Premis i condecoracions

Referències

  1. (rus) Biografa a warheroes.ru
  2. De la traducció d'Issakovski del poema de Kuliaixou, el poeta montenegrí Radovan Zogović en va fer una traducció al serbocroat, i es va fer popular entre els partisans iugoslaus

Bibliografia

  • (alemany) Wolfgang Kasack, Lexikon der russischen Literatur ab 1917, Stuttgart: Kröner 1976; Segona edició sota el títol Lexikon der russischen Literatur des 20. Jahrhunderts, Múnic: Sagner 1992, ISBN 3-87690-459-5; Suplement Bibliogràfic i suplements biogràfics, Múnic: Sagner 2000, ISBN 3-87690-761-6
  • (rus) Mikhaïl Issakovski. На Ельнинской земле: Автобиографические страницы ("A la terra de Iélnina: pàgines autobiogràfiques") — Moscou: Sovietski píssatel, 1975. — 576 pàgs.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9