|
Microestat
 Un microestat és un estat sobirà amb poca població o amb un territori (superfície terrestre o marítima) molt reduït, o totes dues coses alhora.[1] Els microestats tenen una important influència relativa a l'Assemblea General de les Nacions Unides, on cada estat té un vot. Alguns exemples propers són: la Ciutat del Vaticà, Mònaco, San Marino, Liechtenstein, Andorra, Malta, o Luxemburg. No s'han de confondre els microestats amb les micronacions, que no són reconegudes com a estats sobirans. Els territoris, tot i amb sobirania plena, com les Illes Anglonormandes, no es consideren microestats. El microestat sobirà més petit és la Ciutat del Vaticà, que el 2003 tenia 911 ciutadans i una superfície de només 0,44 quilòmetres quadrats. En realitat només ocupa un barri antic amb alguns edificis i parcs al centre de Roma (Itàlia). Potser és el país més inusual amb govern propi, exèrcit, missions diplomàtiques, però sense població nativa permanent (la ciutadania només es concedeix a les persones que treballen al Vaticà i a les seves missions a l'estranger).[2] A Roma, Itàlia, l'Orde Sobirà i Militar de Malta —que no ha de confondre's amb Malta, un microestat insular del Mediterrani— és una entitat efectiva no territorial sobirana que podria ser també considerat un microestat: la seva sobirania és reconeguda per 105 estats, 100 dels quals participen en relacions diplomàtiques, però, a diferència de la Ciutat del Vaticà, no té cap base territorial substancial. Ni el Vaticà ni l'Orde Sobirà i Militar de Malta són membres de les Nacions Unides, si bé tots dos hi tenen estatus d'observador permanent, el primer com a "estat no membre", amb el nom atípic de Santa Seu, i el segon, com a "altra entitat". Molts dels estats classificats entre els 30 més petits del món, tenen algunes característiques comunes. La majoria són microestats europeus o les petites illes del Carib, el Pacífic Sud i l'oceà Índic (la majoria de les antigues colònies d’ultramar van guanyar la seva independència a la segona meitat del segle XX). [...] Cal tenir en compte que hi ha territoris dependents i oficialment no reconeguts com a estats, com Puerto Rico que és una part dels EUA, o Bermudes que és el territori britànic d'ultramar.[3] Els 30 països més petitsPer superfície total (superfície terrestre i hídrica)
Referències
BibliografiaAnne-Marie Brady. Small States and the Changing Global Order: New Zealand Faces the Future (en anglès). 6. The World of Small Staes. Springer, 2019, p. 395. ISBN 3030188035, 9783030188030. Enllaços externs |
