De dalt a baix: dues persones amb una relació amorosa i sense conflicte, dues persones sense conflicte, dues persones amb un conflicte i dues persones en conflicte violent o guerra
Un conflicte és una situació de desacord o no concordança entre dues o més idees, actituds o comportaments, d'una persona (conflicte intern) o de diferents persones o grups.[1] També es pot definir com al conjunt de dues o més situacions hipotètiques que aparentment són incompatibles entre elles.[cal citació]
Des de la psicologia, algunes persones opinen que, quan esdevé enfrontament, pot provocar una discussió verbal o en el grau extrem una guerra ("conflicte armat"), mentre que si no aflora provoca inestabilitat psíquica en el subjecte, que necessita recobrar l'ordre o la pau. En una situació conflictiva disfuncional les emocions són altes, el nivell d'estrès és elevat i es poden arribar a produir una sèrie de conseqüències negatives, si no es gestiona bé i no s'utilitza com a font d'aprenentatge.[3]
Tipus
Segons els agents i els motius, es poden establir diversos tipus de conflicte:
Conflicte intern: Si es tracta d'un conflicte intern o personal, la discrepància es produeix entre el que vol o creu l'individu i la seva consciència, el seu deure o les expectatives alienes.
Conflicte relacional: Si el conflicte és relacional, afecta dues persones que mantenen una amistat o una convivència i es focalitza en la contraposició de personalitats o maneres de fer. No té perquè ser problemàtic si es viu amb amabilitat.
Conflicte social: El conflicte social té a veure amb la no-acomodació d'un individu o grup a les normes acceptades però no un desig de canvi d'estructura social. El conflicte social s'ha mirat des de l'estructura de la societat i el conflicte estructural com un conflicte sustentat en les relacions socials més àmplies.[4]
Els motius del conflicte poden ser ideològics, de sentiments, de creences, autoritaris o d'altres.
Per poder analitzar correctament un conflicte, cal identificar les parts (individus o col·lectius); identificar les causes que són motiu de la relació conflictiva i quins són els interessos contraposats, és a dir, definir un camp de tensions de cadascun dels membres implicats.
Actuacions davant un conflicte
Una antiga manera d'aplicar justícia en un conflicte era el duel
Davant un conflicte la persona pot adoptar diferents actituds que porten o no a la seva resolució:
Evitació o negació: No acceptar l'existència d'una situació conflictiva. No es verbalitza ni s'aborda explícitament.
Submissió per tal d'evitar la tensió: Pot ser a la força o per falta de fe i autoconfiança, si una de les parts veu poques possibilitats d'èxit.
Confrontació, competició o lluita: Cerca dels propis objectius. Relacionada amb la rivalitat, situacions de guany/pèrdua i ús de poder.
Assertivitat i negociació: La negociacióassertiva cerca un consens o una entesa entre les parts. Segons com es faci, tothom guanya (situació guany/guany) o tothom guanya i perd quelcom en algun punt negociat com a «punt mitjà».
Acords sobre un conflicte
Acord de nova repartició de territoris
Un conflicte sol acabar quan s'ha arribat a un acord, aquest pot ser de tres tipus:
Acord de submissió i dominació: la submissió i dominació donaran lloc a posteriors conflictes.
Acord de compromís: En un compromís totes les parts fan concessions. És una solució a mitjà termini o que no cerca la plena satisfacció de les parts. Està relacionat amb a negociació.
Acord de col·laboració: En una col·laboració, cadascuna de les parts reconeix i accepta els interessos de l'altre. Hi ha diàleg. L'acord significa un benefici mutu.
Per mitjà de l'art o la cultura popular, per exemple, es poden veure conflictes des de l'exterior, cosa que permet la reflexió i la normalització d'una manera més raonada i menys emocional, ja que no són situacions que afecten l'expectador o participant directament. Poden tractar-se de conflictes ficticis o reals, com per exemple a una revista del cor o un programa de televisió.
El teatre social és un gènere de les arts escèniques que utilitza tècniques teatrals per a la visibilització, reflexió i resolució de conflictes socials. En aquest, els participants observen i actúen segons diferens rols i situacions. També es fa servir per a ajudar a buscar solucions en conflictes interpersonals i amb col·lectius en risc d'exclusió.
Altres tècniques per a observar un conflicte poden ser les lligades a la meditació.
Pastor, X. «Acord i Consens. La mediació comunitària i la Gestió Alternativa de Conflictes a Catalunya». A: AA.VV.. Materials del Llibre Blanc de la Mediació a Catalunya. Barcelona: CEFJE-Generalitat de Catalunya, 2009.
Pastor, X."Els principals conflictes públics del govern d'esquerres i catalanista presidit per Pasqual Maragall, 2003-2006", 2009, tesina-Facultat de Comunicació, Universitat Ramon Llull, Barcelona.
