Michelle Perrot

Michelle Perrot

Biografia
Naixement	(fr) Michelle Odile Roux 18 maig 1928 (96 anys) 12è districte de París (França)
Professora d'universitat
1971 –
Dades personals
Residència	Montmorency (1939–) Moncontour París
Formació	Facultat d'Art de París
Director de tesi	Ernest Labrousse
Activitat
Ocupació	historiadora, professora d'universitat
Ocupador	Universitat París VII - Denis Diderot (1971–) Universitat de París (1957–1970) Lycée Augustin-Fresnel (1951–1957)
Membre de	Comitè Maurice Audin
Professors	Pierre Renouvin i Ernest Labrousse
Participà en
	Les Rendez-vous de l'histoire
Obra
Estudiant doctoral	Francis Ronsin (en) , Marie-Jo Bonnet, Françoise Thébaud, Annie Stora-Lamarre, Eleni Varikas (en) , Laurence Klejman (en) , Martine Kaluszynski, Jean-Louis Deaucourt (en) , Gabrielle Houbre, Frédérique Villemur, Jean-Claude Vimont, Eleni Fournaraki (en) , François Jacquet-Francillon, Évelyne Diebolt, Dominique Kalifa, Martine Sevegrand (en) , Stéphane Sirot, Delphine Gardey, Nancy L. Green, Philippe Artières, Élise Feller (en) , Loukia Efthymiou (en) i Odile Krakovitch (en)
Localització dels arxius	Arxius Nacionals de França [ 757AP]
Família
Cònjuge	Jean-Claude Perrot
Fills	Anne Perrot
Premis
(31 desembre 2021)  Gran Oficial de la Legió d'Honor (14 maig 2014)  Comandant de l'Orde Nacional del Mèrit (2014)  Premi Simone de Beauvoir (2010)  Prix de l'Union rationaliste (en) (2009)  Prix Femina essai (en) , per l'obra Histoire de chambres (fr)

Michelle Perrot (París, 18 de maig de 1928) és una historiadora i feminista francesa, professora emèrita d'història a la Universitat Paris-Diderot. És pionera de l'estudi de la història de les dones a França.

Agregada, reconeguda amb la Legió d'Honor, és una gran especialista en la història del segle xix. És professora emèrita de la Universitat París VII – Denis Diderot, on ha efectuat part de la seva carrera, després d'abandonar la Sorbona en els anys setanta. S'ha ocupat de la història de les dones (és una pionera en aquests estudis), de la classe obrera, i més endavant a interpretacions socials compromeses, en programes contra la Sida o en defensa de la cultura de la pau. Ha estat amiga i col·laboradora de Foucault.

Perrot va publicar inicialment Le socialisme et le pouvoir, Enquêtes sur la condition ouvrière en France au XIXe siècle, així com la seva important tesi sobre els moviments obrers Els ouvriers en grève. durant anys ha estudiat la vida de les classes populars, publicant tant a França com a Anglaterra. D'altra banda, Perrot ha editat la Lettres des filles de Karl Marx, París, Albin Michel, 1979, així com els Écrits pénitentiaires d'Alexis de Tocqueville (París, Gallimard, 1984), i el Journal intime de Caroline B., amb G. Ribeill (París, Montalba, 1985). I la recopilació de George Sand, Politique et polémiques (París, Imprimerie Nationale, 1997).

La seva dedicació a l'estricta història social s'ha ampliat notablement. Perrot va dirigir el volum quart, relatiu al segle xix, de la Història de la vida privada, dirigida per Ph. Ariès, G. Duby (Madrid, Taurus, 1989; or. 1987). Després d'una notable edició de Bentham va seguir el seu treball amb Michel Foucault en L'impossible prisson (París, Le Seuil, 1980; trad. parcial: Barcelona, Anagrama, 1982). I ha seguit treballant sobre el sistema penitenciari, avui els seus articles estan en Les ombres de l'histoire. Crime et châtiment au XIXe siècle.

Ha treballat especialment sobre els moviments obrers (Els ouvriers en grève, Mouton, 1974 la seva tesi dirigida Ernest Labrousse), les enquestes socials, la delinqüència i el sistema penitenciari (sobre aquest tema els seus principals articles es van reunir en Els ombres de l'histoire. Crime et châtiment au xixe siècle, Flammarion, 2001), col·laborant amb Michel Foucault i animant de 1986 a 1991 amb Robert Badinter un seminari sobre la presó sota la Tercera República a l'Escola d'alts estudis en ciències socials.^[1]

Michelle Perrot ha contribuït sobretot en l'emergència de la història de les dones de la qual és pionera a França. Va dirigir amb Georges Duby la Histoire des femmes en Occident (Història de les dones a Occident) (5 vol., Plon, 1991-1992) i va publicar el conjunt dels seus articles sobre el tema en Les femmes ou els silences de l'histoire, Flammarion, 2001 (Les dones i el silenci de la història).

• Le socialisme et le pouvoir, París, EDI, 1966, amb A. Kriegel.
• Enquêtes sur la condition ouvrière en France au XIXe siècle, Hachette, 1971.
• Els ouvriers en grève, Mouton, 1974.
• Edició de J. Bentham, Le panoptique ou l'oeil du pouvoir, amb l'article, «L'inspecteur Bentham», Belfont, 1977. Trad. parcial: Madrid, La Piqueta, 1979.
• Jeunesse de la grève. France 1871-1890, París, Li Seuil, 1984.
• Georges Duby et Michelle Perrot (dirs.), Histoire des femmes en Occident, París, Plon, 1990-1991 (5 vols). Trad.: Història de les dones, Madrid, Taurus, 1991-1992.
• «La joventut obrera. Del taller a la fàbrica», en dir.: G. Levi, J.-C. Schmitt (dirs.), Història dels joves, 2, Taurus, 1996 (or. 1995).
• «Les vies ouvrières», en Els lieux de mémoire, 3, Gallimard, n. ed. 1997 (or. 1992, dir: P. Nora), pàg. 3.937-3.971.
• Les femmes ou els silences de l'histoire, Flammarion, 1998.
• Les ombres de l'histoire. Crime et châtiment au XIXe siècle, Flammarion, 2001.
• " Mon histoire des femmes", Éditions du Seuil, 2006, ISBN de l'edició original: 2-02-086666-8
• Histoire de chambres, París, Le Seuil, 2009. Trad.: Història de les alcoves, Mèxic, Fons de Cultura Econòmica-Siruela, 2011.
• Mélancolie ouvrière, Paris, Grasset, 2012 (ISBN 978-2-246-79779-1).
• Des femmes rebelles, Tunis, Elyzad, 2014

• M. Perrot, «L'air du temps», a Essais d'ego-histoire, Gallimard, 1987.
• M. Perrot, Dones a la ciutat, Santiago de Xile, A. Bell, 1997 (or. 1997), llibre-entrevista.
• "Entrevista i bibliografia" a M. Xaló i F. Pujol, Els temps del present, Quatre. edicions, 2000.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Michelle Perrot