Michel Meslin

Michel Meslin

Biografia
Naixement	(fr) Meslin Jean Michel Claude 29 setembre 1926 14è districte de París (França)
Mort	12 abril 2010 (83 anys) 15è districte de París (França)
President Universitat de París - Sorbonne
1989 – 1993 ← Jacques Bompaire – Jean-Pierre Poussou →
Dades personals
Formació	Universitat de la Sorbona
Es coneix per	Rector de la Sorbona 1989-1993
Activitat
Ocupació	Historiador
Ocupador	Universitat de París - Sorbonne
Obra
Estudiant doctoral	François Marxer (en) , Hervé Ponsot (en) , Nicole Belayche (en) , Dieudonné Watio, Ioan Petru Culianu, Bernard Ugeux (en) , René-Marie Ehuzu, Teodor Baconschi, François Bœspflug, Konstantínos Agoras (en) , Christophe Boureux (en) , Pierre Diarra (en) , Magloire Somé (en) , Lawrence Pius Dorairaj, Gilles Routhier, François Bousquet, Jean-François Zorn (en) , Eloi Messi-Metogo (en) , Géry Prouvost, Thomas O'Connor, Maria Grazia Masetti-Rouault (en) , Jean-Marie Husser (en) , Arnaud Sérandour (en) , Elias Atallah (en) , Benedict M. Guevin (en) , Émile Puech, Anne Fortin, Ioan Toader (en) , Gabriel Justice Yaw Anokye, Joan Nadal Cañellas, Ignace Ndongala Maduku, Gilles Berceville (en) , Patrick Dondelinger (en) , Natale Spineto (en) , Paul J. Fitzgerald, Jean-Pierre Batut, Giacomo Losito (en) , Marius Lazurca, Philippe Bordeyne i Philipp Gabriel Renczes (en)
Premis
(1992)  Creu de Sant Jordi (1985)  Prix du Docteur Binet-Sanglé (en) (1979)  premi Halphen

Michel Meslin (París, França, 29 de setembre de 1926 - Idem, 12 d'abril de 2010)^[1] va ser un historiador i professor universitari especialitzat en la història de les religions i l'antropologia religiosa.

Malgrat ser professor convidat a nombroses univerisitats europees i americanes (Laval de Québec, de Montréal, de Friburg, de Lausana, de Chicago, de Madrid i de Mèxic), va desenvolupar la major part de la seva carrera a la Universitat de la Sorbona, de la qual va ser rector entre 1989 i 1993. Durant el seu mandat contribuí activament a la creació de la càtedra de català, raó per la qual fou guardonat per la Generalitat de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi de 1992. També fundà l'Institut de Recherches pour l'étude des religions (IRER).

• Les Ariens d'Occident (1967)
• La Fête des Kalendes de janvier dans l'Empire romain (1970)
• Le Christianisme dans l'Empire romain (1970)
• Pour une science des religions, Le Seuil, (1973)
• L'Homme romain (1978)
• Histoire de l'Église par elle-même Fayard, 1978, avec Jacques Loew.
• Le Merveilleux : l'imaginaire et les croyances en Occident, Paris, Bordas, 1984
• L'Expérience humaine du divin París, Le Cerf, 1988.
• Les Religions, la médecine, et l'origine de la vie Odile Jacob, 2001, amb Ysé Tardan-Masquelier i Alain Proust.
• Quand les hommes parlent aux dieux : histoire de la prière dans les civilisations Bayard, 2003
• La Quête de guérison : médecine et religions face à la souffrance, Bayard, 2006 avec Ysé Tardan-Masquelier.
• Des mythes fondateurs pour notre humanité, Complexe, 2007
• L'Homme et le religieux, Honoré Champion, 2010