Miñones d'Àlaba
Els miñones d'Àlaba (basc miñoiak) és un cos policial dependent de la Diputació Foral d'Àlaba. Es va formar en el segle xviii a Guipúscoa i Biscaia, i la seva missió original era la de mantenir l'ordre públic i la pau social. A Àlaba també van ser anomenats cuadrilleros" al principi, però aviat els de Guipúscoa foren anomenats mikeletes, i finalment es va imposar el nom de miñones. Amb el temps van perdre funcions. Després de la tercera guerra carlina Àlaba va perdre els seus furs i el nombre de "miñoiak" es va reduir considerablement. Després de la guerra civil espanyola el cos es va diferenciar dels mikeletes de Biscaia i Guipúscoa, però les seves funcions van quedar reduïdes a l'atenció i protocol a edificis oficials. Després de la fi de la dictadura franquista es va recuperar el servei d'aquest cos i es va integrar dins de l'estructura regional de l'Ertzaintza. L'estatut d'autonomia del País Basc de 1979 els posa en mans del govern basc, però tot i així la Diputació Foral d'Àlaba encara té jurisdicció sobre el cos. El 9 de gener de 1980 ETA militar va matar el cap dels miñoiak Jesús Velasco Zuazola. Aquest va ser el primer atac d'ETA contra la policia autonòmica després de la dictadura. CompetènciesEls miñoiak tenen cura dels edificis de la Diputació Foral d'Àlaba i del trànsit arreu del territori d'Àlaba. La Llei de Policia de 1992 els ha convertit en atal o secció de l'Ertzaintza, en la que s'han integrat orgànicament, però el seu funcionalment depèn de la Diputació Foral. Tenen atribuïdes les següents tasques:[2]
Recursos mòbilsDisposen dels següents vehicles:
Referències
Vegeu tambéEnllaços externs
|