ca Marvin Hamlisch

Marvin Hamlisch
Biografia
Naixement	(en) Marvin Frederick Hamlisch ; 2 juny 1944 ; Manhattan (Nova York)
Mort	6 agost 2012 (68 anys); Los Angeles (Califòrnia)
Causa de mort	insuficiència respiratòria
Sepultura	Cementiri Mount Zion, Queens
Religió	Judaisme reformista
Formació	Queens College, CUNY
Activitat
Camp de treball	Banda sonora
Lloc de treball	Estats Units d'Amèrica
Ocupació	compositor, compositor de bandes sonores, compositor, director d'orquestra, actor
Activitat	1965 - 2012
Instrument	Piano
Obra
Localització dels arxius	Divisió de Música de la Biblioteca del Congrés ;
Premis
	(1976) Premi Pulitzer de Teatre, per l'obra A Chorus Line; (1975) Grammy al millor nou artista; (2 abril 1974) Oscar a la millor cançó original, per l'obra The Way We Were (en) ; (1972) Oscar a la millor cançó original, per l'obra El cop; (1972) Oscar a la millor banda sonora dramàtica, per l'obra Tal com érem; Premi Primetime Emmy a la millor música i lletra originals, per l'obra The Concert (en) ; Premi Tony a la Millor Banda Sonora, per l'obra A Chorus Line ;
Lloc web	marvinhamlisch.us

Marvin Frederick Hamlisch (Nova York, 2 de juny de 1944 − Los Angeles, 6 d'agost de 2012)^[1]fou un compositor estatunidenc.^[2]

És un dels onze que ha obtingut un Emmy, un Grammy, un Oscar i un Tony, els quatre premis americans majors en l'àmbit de la diversió en el transcurs de la seva carrera: Oscar, Emmy, Grammy i Tony.^[3]

Biografia

Marvin Hamlish neix a Nova York el 2 de juny de 1944. El seu pare, Max Hamlisch, era acordionista i director d'orquestra. Comença al piano als cinc anys i és admès l'any següent a la Julliard School. Debuta a Broadway el 1964 com a pianista repetidor per a la creació de Funny Girl amb Barbra Streisand. Realitza després els arranjaments de ball de diverses comèdies musicals. El productor Sam Spiegel el contracta per animar les seves vesprades, cosa que li permet lligar relacions en el medi cinematogràfic i compondre la seva primera música original el 1968 per a El Capbussó de Frank Perry. El 1974, guanya tres Oscars, dos dels quals per a les composicions originals de Els nostres anys més bonics i un per a l'adaptació de les obres de Scott Joplin a The Sting.

Acompanya i dona la rèplica a Groucho Marx en una gira el 1974-1975, després supervisa i realitza els arranjaments dels espectacles de Liza Minnelli: Liza (1974), Minnelli on Minnelli (1999) i Liza's at the Palace (2008)

Marvin Hamlisch mor el 6 d'agost de 2012 a Los Angeles (Califòrnia) de problemes respiratoris conseqüència d'una encefalopatia hipertensiva.^[4] És enterrat el 14 d'agost al cementiri jueu de Mount Zion Cemetery (Nova York), després d'una cerimònia al temple Emanu-El de Nova York.

Teatre

A Chorus Line (1975), comèdia musical de James Kirkwood i Nicholas Dante, música de Marvin Hamlisch, lletra d'Edward Kleban.
They're Playing Our Song (1979), comèdia musical de Neil Simon, música de Marvin Hamlisch, lletra de Carole Bayer Sager
Smile (comèdia musical) (1986), comèdia musical de Howard Ashman, música de Marvin Hamlisch, lletra de Howard Ashman
The Goodbye Girl (1993), comèdia musical de Neil Simon, música de Marvin Hamlisch, lletra de David Zippel.
Sweet Smell of Success (2002), comèdia musical de John Guare, música de Marvin Hamlisch, lletra de Craig Carnelia.
Imaginary Friends (2002), comèdia de Nora Ephron, música de Marvin Hamlisch, lletra de Craig Carnelia.

Filmografia^[5]

Cinema

El nedador (The Swimmer) (1968)
Take the Money and Run (1969)
The April Fools (1969)
Move (1970)
Flap (1970)
Something Big (1971)
Kotch (1971)
Bananas (1971)
Guerra entre homes i dones (The War Between Men and Women) (1972)
The World's Greatest Athlete (1973)
Save the Tiger (1973)
Tal com érem (The Way We Were) (1973)
El cop (The Sting) (1973)
El presoner de la Segona Avinguda (The Prisoner of Second Avenue) (1975)
L'espia que em va estimar (The Spy Who Loved Me) (1977)
The Absent-Minded Waiter (1977)
Same Time, Next Year (1978)
Castells de gel (Ice Castles) (1978)
Starting Over (1979)
Chapter Two (1979)
Seems Like Old Times (1980)
Gent corrent (Ordinary People) (1980)
Gilda Live (1980)
La decisió de la Sophie (Sophie's Choice) (1982)
I Ought to Be in Pictures (1982)
Romantic Comedy (1983)
A Streetcar Named Desire (1984)
DARYL (1985)
A Chorus Line (1985)
When the Time Comes (1987)
Tres solters i un biberó (Three Men and a Baby) (1987)
The Return of the Six Million Dollar Man and the Bionic Woman (1987)
Sam Found Out: A Triple Play (1988)
Little Nikita (1988)
David (1988)
L'assassí del calendari (The January Man) (1989)
Shirley Valentine (1989)
The Experts (1989)
Women and Men: Stories of Seduction (1990)
Switched at Birth (1991)
Missing Pieces (1991)
Frankie i Johnny (Frankie and Johnny) (1991)
Seasons of the Heart (1994)
L'amor té dues cares (The Mirror Has Two Faces) (1996)
How to Lose a Guy in 10 Days (2003)
The Informant! (2009)

Premis i nominacions

Premis

1974: Oscar a la millor banda sonora per The Way We Were
1974: Oscar a la millor cançó original per The Way We Were amb "The Way We Were"
1974: Oscar a la millor cançó original o adaptació per El cop
1975: Grammy al millor nou artista
1975: Grammy al millor àlbum de banda sonora escrita per pel·lícula per The Way We Were
1976: Tony Award a la millor partitura original per A Chorus Line (amb Edward Kleban)
1976: Drama Desk Award a la millor música i lletra per A Chorus Line (amb Edward Kleban)
1976: Pulitzer de l'obra teatral per A Chorus Line (amb Michael Bennett, James Kirkwood, Nicholas Dante i Edward Kleban)
1995: Primetime Emmy a la millor direcció musical per Barbra: The Concert
1995: Primetime Emmy a la millor música i lletra per Barbra: The Concert amb "Ordinary Miracles"
1999: Primetime Emmy a la millor música i lletra per AFI's 100 Years... 100 Movies: America's Greatest Movies amb "A Ticket To Dream"
2001: Primetime Emmy a la millor direcció musical per Timeless: Live in Concert

Nominacions

1972: Oscar a la millor cançó original per Kotch amb "Life Is What You Make It"
1978: Oscar a la millor banda sonora per L'espia que em va estimar
1978: Oscar a la millor cançó original per L'espia que em va estimar amb "Nobody Does It Better"
1978: Globus d'Or a la millor banda sonora per L'espia que em va estimar
1978: Globus d'Or a la millor cançó original per L'espia que em va estimar amb "Nobody Does It Better"
1978: BAFTA a la millor música per L'espia que em va estimar
1978: Grammy al millor àlbum de banda sonora escrita per pel·lícula o televisió per L'espia que em va estimar
1979: Oscar a la millor cançó original per Same Time, Next Year amb "The Last Time I Felt Like This"
1979: Globus d'Or a la millor cançó original per Same Time, Next Year amb "The Last Time I Felt Like This"
1980: Oscar a la millor cançó original per Ice Castles amb "Through the Eyes of Love"
1980: Globus d'Or a la millor cançó original per Ice Castles amb "Through the Eyes of Love"
1980: Globus d'Or a la millor cançó original per Starting Over amb "Better Than Ever"
1980: Grammy al millor àlbum de banda sonora escrita per pel·lícula o televisió per Ice Castles
1983: Oscar a la millor banda sonora per La decisió de la Sophie
1986: Oscar a la millor cançó original per A Chorus Line amb "Surprise Surprise"
1990: Oscar a la millor cançó original per Shirley Valentine amb "The Girl Who Used to Be Me"
1990: Globus d'Or a la millor cançó original per Shirley Valentine amb "The Girl Who Used to Be Me"
1990: Grammy a la millor cançó escrita per pel·lícula o televisió per Shirley Valentine amb "The Girl Who Used To Be Me"
1992: Primetime Emmy al millor tema principal per Brooklyn Bridge amb "When Irish Eyes are Smiling"
1997: Oscar a la millor cançó original per L'amor té dues cares amb "I've Finally Found Someone"
1997: Globus d'Or a la millor banda sonora per L'amor té dues cares
1997: Globus d'Or a la millor cançó original per L'amor té dues cares amb "I've Finally Found Someone"
2000: Primetime Emmy a la millor música i lletra per AFI's 100 Years... 100 Stars: America's Greatest Screen Legends amb "Without You"
2001: Primetime Emmy a la millor música i lletra per AFI Life Achievement Award: A Tribute to Barbra Streisand amb "On the Way to Becoming Me"
2010: Globus d'Or a la millor banda sonora per The Informant!

Referències

↑ «Defunció del compositor americà Marvin Hamlisch»^{[Enllaç no actiu]}, Le Nouvel Observateur
↑ «biografia de Marvin Hamlisch». The New York Times.
↑ «Marvin Hamlisch, premis». The New York Times.
↑ (anglès) «Compondre Marvin Hamlisch Died From Lung Failure », TMZ , 17 d'agost de 2012.
↑ «filmografia de Marvin Hamlisch». The New York Times.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marvin Hamlisch

Marvin Hamlisch - Lloc web oficial

[1] «Defunció del compositor americà Marvin Hamlisch»^{[Enllaç no actiu]}, Le Nouvel Observateur

[2] «biografia de Marvin Hamlisch». The New York Times.

[3] «Marvin Hamlisch, premis». The New York Times.

[4] (anglès) «Compondre Marvin Hamlisch Died From Lung Failure », TMZ , 17 d'agost de 2012.

[5] «filmografia de Marvin Hamlisch». The New York Times.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

Agama	Bahasa	Biografi	Budaya	Ekonomi	Elektronika
Film	Filsafat	Geografi	Indonesia	Ilmu	Lingkungan
Masyarakat	Matematika	Militer	Mitologi	Musik	Olahraga
Pendidikan	Politik	Sastra	Sejarah	Seni	Teknologi

Marvin Hamlisch