Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

L'amor té dues cares

Infotaula de pel·lículaL'amor té dues cares
The Mirror Has Two Faces Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióBarbra Streisand Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióArnon Milchan Modifica el valor a Wikidata
GuióRichard LaGravenese, André Cayatte i Gérard Oury Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMarvin Hamlisch Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAndrzej Bartkowiak i Dante Spinotti Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJeff Werner Modifica el valor a Wikidata
ProductoraPhoenix Pictures i Barwood Films Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorTriStar Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1996 Modifica el valor a Wikidata
Durada121 min i 126 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enLe Miroir à deux faces (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema romàntic, drama i comèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNova York Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0117057 FilmAffinity: 147447 Allocine: 15643 Rottentomatoes: m/mirror_has_two_faces Letterboxd: the-mirror-has-two-faces Mojo: mirrorhastwofaces Allmovie: v136727 TCM: 415823 TV.com: movies/the-mirror-has-two-faces AFI: 60514 TMDB.org: 25189 Modifica el valor a Wikidata

L'amor té dues cares[1] (títol original en anglès: The Mirror Has Two Faces) és una comèdia dramàtica dirigida per Barbra Streisand. Adaptació estatunidenca de 1996 de la pel·lícula Le Miroir à deux faces realitzada per André Cayatte el 1958. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

Gregory Larkin, professor de matemàtiques, cansat del sexe, decideix viure una gran passió platònica i es posa a cercar la seva ànima bessona. Troba Rosa, que li convé del tot i es casen, amb sorpresa general. Rosa malgrat tot no pot reprimir l'atracció que sent pel seu marit, i haurà de desplegar imaginació per trobar la seva vertadera plaça.[2]

Repartiment

Referències

  1. 1,0 1,1 «The Mirror has two faces». esadir.cat.
  2. «The Mirror has two faces» (en anglès). The New York Times.
Kembali kehalaman sebelumnya