Marin Mersenne

Marin Mersenne

Biografia
Naixement	8 setembre 1588 Oizé (Regne de França)
Mort	1r setembre 1648 (59 anys) París (Regne de França)
Causa de mort	abscés pulmonar
Religió	Catolicisme
Formació	Universitat de París (1609–1611) Collège du Mans (–1604) Collège Henri-IV de La Flèche (1604–1609)
Activitat
Camp de treball	Teoria de nombres
Ocupació	filòsof, teòric musical, físic, musicòleg, teòleg, matemàtic, astrònom
Influències	René Descartes
Orde religiós	Orde dels Mínims
Obra
Obres destacables Problema de la bala de Mersenne Lleis de Mersenne Nombre primer de Mersenne (1625) La verite des sciences (1636) Harmonie universelle
Estudiant doctoral	Frans van Schooten, Gilles Personne de Roberval i Blaise Pascal

Marin Mersenne (Oizé, 8 de setembre de 1588 - París, 1 de setembre de 1648) va ser un filòsof francès del segle xvii, membre de l'orde dels Mínims, que va estudiar diversos camps de la teologia, les matemàtiques i la teoria musical. Les seves obres filosòfiques es caracteritzen per una gran erudició i per l'ortodòxia teològica més estricta.^[1] El seu major servei a la filosofia va ser la seva entusiasta defensa de Descartes, de qui va ser conseller i amic a París i a qui va visitar en el seu exili a Holanda, mentre mantenia un intens intercanvi de correspondència amb ell.^[2] Va remetre a diversos pensadors eminents de París una còpia manuscrita de la cartesiana Meditacions metafísiques, i va defensar la seva ortodòxia enfront dels nombrosos crítics que van aparèixer entre el clergat de l'època. També és de destacar la seva intervenció en l'àmbit de les matemàtiques: (nombres primers de Mersenne),^[3] i en el de la teoria musical, sent amic en aquesta tessitura del també matemàtic i teòric musical Jean Lemaire i del filosof i músic Jacques Mauduit.^[4]

La seva frenética activitat epistolar el va fer esdevenir un creador de tendències,^[5] convertint la seva casa en una mena de club o acadèmia on es reunien els científics de l'època per discutir els seus descobriments.^[6] A la seva mort, aquesta acadèmia continuarà sent liderada per Jacques Le Pailleur, primer, i per Claude Mylon, fins a la mort d'aquest darrer el 1660.

• Quaestiones celeberrimae in Genesim (Paris, 1623) ^[7]
• L'impiété des déistes et des plus subtils libertins découverte et réfutée par raisons de théologie et de philosophie (1624)
• La vérité des sciences contre les sceptiques et les pyrrhoniens (1624)
• Euclidis elementorum libri, Apollonii Pergæ cónica, Sereni de sectione coni, etc. (Paris, 1626), selecció de traduccions.
• Les Mécaniques de Galilée (Paris, 1634) Tractat amb la intenció de presentar evidèsnies empíriques en favor de les teories de Galileu.^[8]
• Questions inouies ou recreations des savants (1634)^[9]
• Questions theólogiques, physiques, morales et mathématiques (1634)
• Questions harmoniques dans lesquelles son contenues plusieurs choses remarquables pour la physique, pour la morale et pour les autres sciences (París, 1634)
• Harmonie universelle, contenant la théorie et la pratique de la musique (1636), traducció.
• Nouvelles découvertes de Galilée (1639), traducció.
• Nouvelles pensées de Galilée sur les mécaniques (1939), traducció.
• Cogitata physico-mathematica (1644)
• Universae geometriae synopsis (1644), recapitulació del Euclidis... de 1626 amb nous comentaris i notes.

• Buccolini, Claudio. «Mersenne: Questioning Descartes». A: Steven Nadler, Tad M. Schmaltz, Delphine Antoine-Mahut (eds.). The Oxford Handbook of Descartes and Cartesianism (en anglès). Oxford University Press, 2019, p. 271-286. ISBN 978-0-19-879690-9. 
• Dear, Peter Robert «Marin Mersenne and the Probabilistic Roots of "Mitigated Scepticism"» (en anglès). Journal for the History of Philosophy, Vol. 22, Num. 2, 1984, pàg. 173-205. DOI: 10.1353/hph.1984.0025. ISSN: 0022-5053.
• Grosslight, Justin «Small Skills, Big Networks: Marin Mersenne as Mathematical Intelligencer» (en anglès). History of Science, Vol. 51, Num. 3, 2013, pàg. 337-374. DOI: 10.1177/007327531305100304. ISSN: 0073-2753.
• Hine, William L. «Mersenne and Copernicanism» (en anglès). Isis, Vol. 64, Num. 1, 1973, pàg. 18-32. ISSN: 0021-1753.
• MacClintock, Carol. «Marin Mersenne». A: Readings in the History of Music in Performance (en anglès). Indiana University Press, 1982, p. 152-155. ISBN 0-253-14495-7. 
• Palmerino, Carla Ritta «Infinite Degrees of Speed Marin Mersenne and the Debate Over Galileo's Law of Free Fall» (en anglès). Early Science and Medicine, Vol. 4, Num. 4, 1999, pàg. 269-328. DOI: 10.1163/157338299X00076. ISSN: 1383-7427.
• Robinson, Raphael M. «Mersenne and Fermat Numbers» (en anglès). Proceedings of the American Mathematical Association, Vol. 5, Num. 5, 1954, pàg. 842-846. DOI: 10.1090/S0002-9939-1954-0064787-4. ISSN: 0002-9939.
• Tabak, John. «Marin Mersenne». A: Geometry: The Language of Space and Form (en anglès). Facts on File, 2004, p. 73. ISBN 0-8160-4953-X. 
• Verbeek, Theo; Bos, Erk-Jan. «Descartes's Correspondence and Correspondents». A: Steven Nadler, Tad M. Schmaltz, Delphine Antoine-Mahut (eds.). The Oxford Handbook of Descartes and Cartesianism (en anglès). Oxford University Press, 2019, p. 40-64. ISBN 978-0-19-879690-9. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marin Mersenne

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Marin Mersenne» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Crombie, Alistair C. «Mersenne, Marin» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 15 febrer 2014].
• Hamou, Philippe. «Marin Mersenne» (en anglès). Stanford Encyclopedia of Philosophy, 2022. [Consulta: 25 agost 2024].
• Westfall, Richard S. «Mersenne, Marin» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 25 agost 2024].