|
Manuel Berenguer Bernabéu (Alacant, 1913 – Madrid,1999)[1] fou un director de fotografia espanyol format a Alemanya. Va treballar el gènere noticiari i va col·laborar en la realització de nombroses pel·lícules nacionals i internacionals.[2]
Biografia
La seva primera activitat professional va ser a Barcelona. Manuel Berenguer es va dedicar a la foto finish de curses de llebrer. A la Ciutat Comtal va entrar en contacte amb la tradició de cinema amateur catalana. Va interessar-se pel treball d'operador de càmera arran del contacte amb Max William, un corresponsal de noticiaris de la UFA per al qual va treballar.[1] A principis dels anys trenta va decidir marxar a Alemanya encoratjat per William. Al país germà va estar tres anys als laboratoris Lindau, on va completar la seva formació. Més tard, va seguir dedicant-se a fer reportatges com a corresponsal a Barcelona i Balears. En esclatar la Guerra Civil Berenguer estava fent el servei militar. Un cop acabat el servei Berenguer es va incorporar a Laya Films on va treballar en diversos reportatges (Bombardeo de Lérida, Aragón 1937, Batallón de Cataluña, entre d'altres).[2] Després de la guerra el director de fotografia alacantí va treballar per alguns ajuntaments i associacions (Llegada del Cristo del Mar a Benicarló, 1940).[1]
Berenguer va rodar la seva primera pel·lícula l'any 1941. Als anys 50 va ser un dels primers en treballar el color a l'estat espanyol. Va treballar en projectes internacionals del cinema estatunidenc. Va deixar de treballar l'any 1977 després que els rodatges de pel·lícules americanes marxessin d'Espanya i es dilatessin els seus projectes nacionals.[2]
Projecció internacional
Va tenir certa projecció internacional. De fet, al 1974 Berenguer era un dels tres socis europeus juntament amb Louis Page i Giuseppe Rotumno que pertanyia a la American Society of Cinematographers. Va treballar amb diferents directors internacionals com Stanley Kramer, Anthony Mann, Nicholas Ray, Christian-Jaque, Alessandro Blasetti, Robert Parrish, Saul Swimmer i Giorgio Ferroni, entre d'altres.[2]
Filmografia
Com a segon operador
Com a segon unitat
- 1957: The Pride and the Passion (Orgullo y passión), Stanley Kramer (usa)
- 1961: El Cid (El Cid), Anthony Mann (usa-it)
- 1963: 55 Days at Pekin (55 días en Pequín), Nicholas Ray (usa)
- 1964: Circus World (El fabulós món del circ), Henry Hathaway (no acreditat)
- 1965: Doctor Zhivago (Doctor Zhivago), David Lean (usa)
- 1966: Battle of the Bulge (La batalla de las Ardenas), Ken Annakin (usa) (sec. maquetes, no acreditat)
- 1971: Nicholas and Alexandra (Nicolás y Alexandra), Franklin Schaffner (usa)
- 1972: Las petroleras/Les Pétroleuses/Le pietolere, Christian-Jaque i Guy Casaril (eso-fr-it)
- 1972: Travels with My Aunt (Viages con mi tía), George Cukor (uso)
Curtmetratges
Llargmetratges
- 1941: El 13.000, Ramón Quadreny
- 1941: Pimentilla, Juan López de Valcárcel
- 1942: Sangre en la nieve, Ramón Quadreny
- 1942: Mosquita en Palacio, Juan Parellada
- 1942: Cuando pasa el amor, Juan López de Valcárcel
- 1943: Canelita en rama, Eduardo G. Maroto
- 1943: Enemigo, Antonio Santillán
- 1943: El camino del amor, José María Castellví
- 1944: Macarena, Antonio Guzmán Merino i Luis Ligero
- 1945: Viento de siglos, Enrique Gómez
- 1946: La pròxima vez que vivamos, Enrique Gómez
- 1946: Cuando llegue la noche, Jerónimo Mihura
- 1946: Dulcinea, Luis Arroyo
- 1947: Las inquietudes de Shanti Andía, Arturo Ruiz Castillo
- 1947: Reina santa, Rafael Gil (no acreditat, amb Alfredo Fraile)
- 1947: La nao capitana, Florián Rey
- 1947: La dama del armiño, Eusebio Férnandez Ardavín
- 1947: Nada, Edgar Neville
- 1947: Cuatro mujeres, Antonio del Amo (amb Juan Mariné)
- 1947: Botón de ancla, Ramón Torrado (interiors) (amb Andrés Pérez Cubero)
- 1948: El huésped de las tinieblas, Antonio del Amo
- 1948: La manigua sin Dios, Arturo Ruiz Castillo
- 1948: El marqués de Salamanca, Edgar Neville
- 1948: El señor Esteve, Edgar Neville
- 1949: Neutralidad, Eusebio Fernández Ardavín
- 1949: Un hombre va por el camino, Manuel Mur Oti
- 1949: Yo no soy la Mata-Hari, Benito Perojo
- 1950: Vertigo, Eusebio Fernández Ardavín (amb Andrés Pérez Cubero) (c)
- 1950: Bebla, la virgen gitana, Ramón Torrado (c)
- 1950: Balarrasa, José Antonio Nieves Conde (amb José F. Aguayo)
- 1951: Cielo negro, Manuel Mur Oti
- 1951: La nina de la venta, Ramón Torrado (c)
- 1951: María Morena, Jose María Forqué i Pedro Lazaga (c)
- 1952: Estrella de Sierra Morena, Ramón Torrado (c)
- 1952: Los ojos dejan huellas, José Luis Sáenz de Heredia
- 1952: Pluma al viento/Plume au vent, Ramón Torrado i Louis Cuny (amb Michael Kelber) (esp-fr)
- 1952: Bienvenido, míster Marshall, Luis G. Berlanga
- 1952: Cabaret, Eduardo Manzanos
- 1953: Condenados, Manuel Mur Oti
- 1954: La patrulla, Pedro Lazaga
- 1954: Crimen impossible, César F. Ardavín
- 1954: La Pecadora, Ignacio F. Iquino
- 1955: La lupa, Luis Lucia
- 1955: Tormenta/Thurderstrom, John Guillermin (esp-gb)
- 1955: La vida es maravillosa, Pedro Lazaga (amb Salvador Torres Garriga) (c)
- 1956: Cuerda de presos, Pedro Lazaga
- 1956: Fedra, Manuel Mur Oti (c)
- 1957: Horas de pánico/Hours of Panic, Donald Taylor (esp-usa) (c)
- 1957: ...Y eligió el infierno, Cèsar F. Ardavín
- 1957: La guerra empieza en Cuba, Manuel Mur Oti (c)
- 1958: Mi mujer es doctor/Totó Vittorio e la dotoressa/Dites 33, Camillo Mastrocinque (esp-it-fr)
- 1958: Aquellos tiempos del cuplé, Manuel Cano i José Luis Merino (c)
- 1958: La muchacha de la plaza de San Pedro/La ragazza di piazza San Pietro, Piero Costa (esp-it)
- 1958: Una mujer para Marcelo/Gil zitelloni, Giorgio Bianchi (esp-it)
- 1959: Mara, Miguel Herrero (c)
- 1959: Molokai, Luis Lucia
- 1959: El lazarillo de Tormes/Lazzarillo de Tormes, César F. Ardavín (esp-it)
- 1959: La fiel infantería, Pedro Lazaga (c)
- 1959: La culpa fue de Eva/Totó, Eva e il pennello proibito, Steno (amb Alvaro Mancori) (esp-it-fr)
- 1959: Contrabando en Nápoles/I ladri, Lucio Fulci (esp-it)
- 1960: Patricia mía/Punto y banca, Enrique Carreras (esp-arg)
- 1960: Un rayo de luz, Luis Lucia (c)
- 1961: Solteros de verao, Alfonso Balcázar
- 1961: King of Kings (Rey de reyes), Nicolas Ray (amb Franz Olaner i Milton Krasner) (usa) (c)
- 1962: Al otro lado de la Ciudad, Alfonso Balcázar
- 1962: A Hierro muere, Manuel mur oti (esp-arg)
- 1962: El sol en el espejo, Antonio Róman (amb Berto Etchebehere) (esp-arg)
- 1962: Una isla con tomate, Tony Leblanc (c)
- 1963: Se vive una vez, Arturo González, Jr.
- 1963: Fuego/Pyro, Julio Coll (esp-usa) (c)
- 1964: Un balcón sobre el infierno/Constance aux enfers, Alfonso Balcàzar (esp-fr)
- 1964: The Thin Red Line (El ataque duro siete días), Andrew Marton (usa) (c)
- 1964: La otra mujer/L'Autre femme/Quella terrible notte, François Villiers (amb Cecilio Panaigua) (esp-fr-it)
- 1965: El hijo del pistolero/Son of Gunfighter, Paul Landres (esp-usa)
- 1965: El senderó del odio/Il piombo e la carne, Marino Girolami (amb Mario Fioretti) (esp-it-fr)
- 1965: Crack in the world (¿Hacia el fin del mundo?), Andrew Marton (usa)
- 1965: El sonido de la muerte, José Antonio Nieves Conde
- 1966: Pampa salvaje/Savage Pampa, Hugo fregonese (esp-usa-arg)
- 1966: Huyendo del Halcón, Cecil Parker (esp-usa)
- 1968: El rublo de dos caras/Le Rouble à deux faces, Etienne Perier (esp-fr)
- 1968: Krakatoa, East of Java (Al este de Java), Bernard Kowalski (usa)
- 1969: Simón Bolívar/La epopeia de Simón Bolívar, Alessandro Blasetti (esp-it-ven)
- 1969: La residencia, Narciso Ibáñez Serrador
- 1972: La cera virgen, José María Forqué
- 1972: Una Ciudad llamada Bastarda/A town Called Bastard, Robert Parrish (esp-gb)
- 1972: La noche de los diablos/La notte dei diavoli, Giorgio Ferroni (esp-it)
- 1974: La perla negra/The Black Pearl, Saul Swimmer (esp-usa)
- 1975: Manchas de sangre en un coche nuevo, Antonio Mecero
- 1975: Jo, papà, Jaime de Armiñan
Reconeixements
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Berenguer, Manuel». Institut Valencià de Cultura. [Consulta: 16 octubre 2018].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Directores de fotografía del cine español. 1. ed. Madrid: Filmoteca Española, Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales, con la colaboración del Centro de Arte Reina Sofía, 1989. ISBN 8486877024.
|
