Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Manitas de Plata

Plantilla:Infotaula personaManitas de Plata
Imatge
A la Grand Gala du Disque de la RAI (1968) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Ricardo Baliardo Modifica el valor a Wikidata
7 agost 1921 Modifica el valor a Wikidata
Seta (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 novembre 2014 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Montpeller (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaErau Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsManitas de Plata Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicGitanos catalans de França Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguitarrista, tocaor, cantant Modifica el valor a Wikidata
GènereFlamenc Modifica el valor a Wikidata
InstrumentGuitarra Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficColumbia Records Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsManero Baliardo Modifica el valor a Wikidata
GermansHyppolyte Baliardo Modifica el valor a Wikidata
ParentsJosé Reyes, cosí
Diego Baliardo, nebot
Paco Baliardo, nebot
Tonino Baliardo, nebot Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0210987 TMDB.org: 2046363
Last fm: Manitas+de+Plata Musicbrainz: ee99eb64-8a0c-4256-82e9-2bdc617fe8c1 Songkick: 346301 Discogs: 133057 Allmusic: mn0000070152 Find a Grave: 138383780 Modifica el valor a Wikidata

Manitas de Plata, nom amb què és conegut musicalment Ricard Baliardo (Seta, Occitània, 7 d'agost de 1921Montpeller, 5 de novembre de 2014),[1] fou un cantant i guitarrista francès. D'origen gitano i catalanoparlant, ha sigut un dels màxims exponents del flamenc a França.[2]

Biografia

Ricard Baliardo, fill de Gustave Baliardo i d'Antoinette Farré, havia nascut en un carro a Seta el 1921, el mateix municipi i any que Georges Brassens. A causa dels seus cabells rossos, a la seva comunitat era conegut com a Blum (de Blonde, pronunciat a la catalana).[3] Quan Ricard tenia sis anys el seu pare es va vendre el ruc per comprar-li una guitarra.[2] De ben joves, Brassens i Baliardo van compartir la passió per la guitarra; el primer s'inclinà per la guitarra clàssica i Baliardo, per la flamenca. Vivien molt a prop, però la relació d'amistat no va néixer fins que es van fer famosos, cap als anys 1950. El jove Ricardo ben aviat va ser reconegut per les seves "mans de plata" a l'hora de tocar l'instrument. Amb el seu germà Hipòlit, el cosí Josep Reyes i amb el fill gran, Josep, Manero, Baliardo va formar el grup Los Baliardos.

Manitas de Plata va enregistrar el primer àlbum a la capella d'Arle.[4] Tot i no saber llegir música, Baliardo va conquerir el món musical. El 1965 va tocar al Carnegie Hall de Nova York amb el seu cosí Josep Reyes. Aquí va començar una carrera fulgurant.[2] El 1967 continuà enregistrant discos i recorrent el món sencer amb la seva família i sobretot del seu fill gran, Manero. Va tocar als EUA, a Alemanya, Itàlia, Nova Zelanda, Singapur, Anglaterra, Algèria... Va vendre 93 milions d'àlbums a tot el món, amb més de 83 discos diferents, cosa que li permeté de mantenir 80 persones.

Finalment, va morir a Montpeller després d'una llarga malaltia.

Vida de família

Manitas de Plata era germà d'Hipòlit Baliardo, conegut com el rei de la rumba catalana a França. Tot i que oficialment Ricard va estar casat amb Antoinette Maille, se li reconeixen 11 infants i se li atribueix la paternitat d'una vintena. D'altra banda, era oncle de Bambo Baliardo, Nino Baliardo, Nanasso Baliardo, Bebé Baliardo i de Jean-Pierre Cargol -el Rei-, el nen que protagonitzà la pel·lícula de François Truffaut L'infant salvatge. També són família seva els membres del grup Gipsy Kings, el grup francès més internacional de tots els temps.[2]

Discografia

  • lores de mi corazon, àlbum 1999, Troubadour Records
  • Guitare et poésie flamenca, poemes dits en francès per Robert Etcheverry, àlbum 1968, CBS
  • Aux Saintes-Maries-de-la-Mer, àlbum 1966, Philips 70-361
  • Manitas de Plata et ses guitares gitanes, àlbum 1972, CBS 65020

Referències

  1. «Mort de Manitas de Plata: le grand guitariste gitan est décédé à l'âge de 93 ans». Le Monde. [Consulta: 12 desembre 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Casanova, Eugeni. «Kendji, Manitas i els gitanos catalans de França». Vilaweb. [Consulta: 12 desembre 2014].
  3. Casanova, Eugeni. «Capítol 10. Les Santes Maries de la Mar, la gran festa dels gitanos catalans». A: Els gitanos catalans de França. Llengua, cultura i itineraris de la gran diàspora. Lleida: Pagès Editors, 2016, p. 309-312. D.L. L-1457-2016. ISBN 978-84-9975-805-3. 
  4. «Manitas de Plata». Thau info. Arxivat de l'original el 25 de novembre 2014. [Consulta: 12 desembre 2014].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9