Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Malaltia cerebrovascular

Plantilla:Infotaula malaltiaMalaltia cerebrovascular
Angiograma cerebral d'una fístula carotidocavernosa modifica
Tipusmalaltia del sistema nerviós central, malaltia vascular, encefalopatia, central nervous system and retinal vascular disease (en) Tradueix i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatcardiologia i neurologia Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Associació genèticaSPSB4 (en) Tradueix, IMPA2 (en) Tradueix, CRYBG1 (en) Tradueix, HDAC9 (en) Tradueix, ZFHX3 (en) Tradueix, ADAMTS2 (en) Tradueix, ALDH2 (en) Tradueix i ADAMTS12 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa demort cerebral Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10I60 i I69 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9437.9 i 430-438.99 Modifica el valor a Wikidata
CIAPK91 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB2247 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000726 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD002561 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0038454, C0007820 i C0596298 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:6713 Modifica el valor a Wikidata

Les malalties cerebrovasculars inclouen una varietat de trastorns mèdics que afecten els vasos sanguinis del cervell (la circulació cerebral). Les artèries que subministren oxigen i nutrients al cervell sovint es danyen o es deformen amb aquests trastorns.[1] La presentació més freqüent de les malalties cerebrovasculars és un ictus isquèmic o un accident isquèmic transitori i, de vegades, un ictus hemorràgic.[1] La hipertensió arterial és el factor de risc més important que contribueix a l'ictus i les malalties cerebrovasculars, ja que pot canviar l'estructura dels vasos sanguinis i donar lloc a ateroesclerosi.[2] L'ateroesclerosi estreny els vasos sanguinis al cervell, donant lloc a una disminució de la perfusió cerebral. Altres factors de risc que contribueixen a l'ictus són el tabaquisme i la diabetis.[3] Les artèries cerebrals estretes poden provocar un ictus isquèmic, però una pressió arterial elevada contínuament també pot provocar una ruptura dels vasos, provocant un ictus hemorràgic.[4]

Un ictus sol ser d'inici brusc amb un dèficit neurològic - com ara l'hemiplegia (debilitat unilateral), la parèsia, l'afàsia (deteriorament del llenguatge) o l'atàxia (pèrdua de coordinació) - atribuïble a una lesió vascular focal.[5] Els símptomes neurològics es manifesten en pocs segons perquè les neurones necessiten un subministrament continu de nutrients, inclosos la glucosa i l'oxigen, que proporcionen la sang. Per tant, si el subministrament de sang al cervell queda impedit, fallida energètica i les lesions són ràpides.[6]

A més de la hipertensió, també hi ha moltes causes menys comunes de malalties cerebrovasculars, incloent-hi aquelles que són congènites o idiopàtiques i inclouen CADASIL, aneurismes, angiopatia amiloide, malformacions arteriovenoses, fístules i disseccions arterials.[7] Moltes d'aquestes malalties poden ser asimptomàtiques fins que es produeixi un esdeveniment agut, com un ictus.[7] Les malalties cerebrovasculars també poden presentar-se menys sovint amb cefalea o convulsions.[8] Alguna d'aquestes malalties poden donar lloc a una demència vascular a causa d'un dany isquèmic al cervell.[9][10]

Referències

  1. 1,0 1,1 «Cerebrovascular disease – Introduction – NHS Choices». [Consulta: 1r setembre 2015].
  2. «Who Is at Risk for a Stroke? – NHLBI, NIH» (en anglès).
  3. Prakash, Dibya. Nuclear Medicine: A Guide for Healthcare Professionals and Patients. Springer Science & Business Media, 2014-04-10, p. 142. ISBN 9788132218265. 
  4. MedlinePlus Encyclopedia Stroke
  5. «AccessMedicine | Content». [Consulta: 5 novembre 2015].
  6. «AccessMedicine | Content». Arxivat de l'original el 2018-01-19. [Consulta: 5 novembre 2015].
  7. 7,0 7,1 Sabiston textbook of surgery : the biological basis of modern surgical practice. 20th. Philadelphia, PA: Elsevier, 2017, p. 1900–1937. ISBN 978-0323299879. OCLC 951748294. 
  8. Salmela, Michael B; Mortazavi, Shabnam; Jagadeesan, Bharathi D; Broderick, Daniel F; Burns, Judah; Deshmukh, Tejaswini K; Harvey, H. Benjamin; Hoang, Jenny; Hunt, Christopher H «ACR Appropriateness Criteria ® Cerebrovascular Disease». Journal of the American College of Radiology, 14, 5, 2017, pàg. S34–S61. DOI: 10.1016/j.jacr.2017.01.051. PMID: 28473091.
  9. Kuźma, Elżbieta; Lourida, Ilianna; Moore, Sarah F.; Levine, Deborah A.; Ukoumunne, Obioha C.; Llewellyn, David J. «Stroke and dementia risk: A systematic review and meta-analysis» (en anglès). Alzheimer's & Dementia, 0, 11, 2018, pàg. 1416–1426. Arxivat de l'original el 2021-08-28. DOI: 10.1016/j.jalz.2018.06.3061. ISSN: 1552-5260. PMC: 6231970. PMID: 30177276 [Consulta: 24 gener 2020].
  10. «Vascular dementia - Causes - NHS Choices». [Consulta: 1r setembre 2015].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9