|
Malaca
Malaca (Jawi: ملاك; malai: Melaka), conegut també com a Negeri Bersejarah (malai: estat històric) o Negeri Hang Tuah (estat Hang Tuah) és el segon estat més petit de Malàisia. És localitzat a la part meridional de la Península de Malàisia, a l'Estret de Malaca. La capital és Malaca. Encara que Malaca és el genuí soldanat malai, avui dia no té soldà. En comptes, el cap d'estat és el Yang di-Pertua Negeri o Governador. GeografiaMalaca és a la costa sud-oest de la Península de Malàisia davant l'illa de Sumatra, i fa frontera amb els estats de Negeri Sembilan al nord i Johor a l'est. Les principals ciutats de l'estat de Malaca són Malaca, Alor Gajah, Masjid Tanah, Jasin, Merlimau, Pulau Sebang i Ayer Keroh. DemografiaLa població de Malaca el 2015 se situava en els 872.900 habitants,[1] amb una composició de l'ordre de:
HistòriaEl regne de Sri Vijaya[2] es va fundar al segle VII i va dominar el comerç de Sumatra, la península Malaia i l'arxipèlag Riau-Lingga i altres illes del mar de la Xina Meridional. El regne es va afeblir el segle xii per la concurrència d'altres regnes i al segle xiv els javanesos (a partir de 1371) van aspirar al domini del sud-est de Sumatra. Vers 1390 un príncep de Palembang va intentar afermar la seva independència però fou derrotat pels javanesos.[3] La ciutat de Malaca (Malaca, Melaka) hauria estat fundada vers 1400 per aquest príncep de Palembang i la primera referència històrica data de l'octubre de 1403, segons consta als arxius imperials xinesos de la dinastia Ming. L'emperador Yung Lo (1402-1424) va tenir notícies de Malaca a través d'enviats indis musulmans que visitaven Pequín. Es diu que la paraula voldria dir "reunir-se" perquè en poc temps d'hi havien establert moltes persones. Malaca va donar nom a l'estret de Malaca que separa la península Malaia de Sumatra. La fundació de Malaca pel príncep de Palembang es troba com a versió més antiga a la llegenda malaia Serajah Melayu (encara que la versió existent és del segle xvii està basada en altres més antigues avui perdudes) que diu que el príncep, anomenat Iskandar Shah, era descendent d'Alexandre el Gran (en malai Iskandar Zul Karnain); la segona referència a aquests fets és l'obra del portuguès Tomé Pires anomenada Suma Oriental, que va estar a la zona el 1509. Pires esmenta al príncep de Palembang, Parameavara, que va resistir als javanesos i va haver de fugir a Singapur on va matar el cap local, vassall d'Ayudhia, ocupant el seu lloc. Fou atacat pels tailandesos al cap de cinc anys i va haver de fugir a Muar; anava sempre acompanyat d'una comunitat de fidels coneguda com els orang laut, un poble de mar, que es va establir al nord de la costa de Muar, a la desembocadura del riu Malaca, remuntant el qual van descobrir una agradable regió i van convèncer a Parameavara d'establir-s'hi. Segons Pires Parameavara va fundar Malaca que vol dir "Fugitiu amagat".[4] La cronologia dels primers prínceps varia força d'una font a l'altra i les tombes, on consten algunes dates, no són completes. La cronologia més acceptada és:
Malaca es va destacar aviat pel seu comerç, superant a tots els ports de la zona, especialment Pasai i Aru a la costa nord-est de Sumatra, que eren els seus principals competidors. La seva situació a la costa d'uns estrets que havien de passar els vaixells que navegaven entre Xina i l'Índia la situaven en posició optima. El 1404 va rebre una gram ambaixada xinesa a la que va respondre enviant una ambaixada a la cort imperial. El 1406, 1419 i 1431 els tailandesos del regne d'Ayudhya van intentar sotmetre Malaca i cada vegada els sobirans d'aquesta van demanar ajut a la Xina que sempre va ordenar als atacants d'aturar-se. Fins a 1435 unes vint missions xineses van arribar a Malaca. Encara que després els contactes diplomàtics (no els comercials) es van aturar, els sultans entre 1446 i 1488 van demanar la investidura a l'emperador xinès si bé els sultans es consideraven vassalls nominals de Majapahit (a Java) amb el que sempre van tenir excel·lents relacions reforçades amb matrimonis i missions regulars. Vers una data que no es coneix exactament (les opinions varien entre 1409 i 1436) el sultà Iskandar es va convertir a l'islam, segons Pires. Però com que a la seva llista manca un nom i allarga el regnat d'Iskandar, en realitat el que s'hauria convertit seria el tercer sultà Muhammad Shah, després del 1423 i abans del 1436. La Sejarah Melayu diu que fou aquest el sultà que es va convertir, i el Shah donat a Iskandar (típicament musulmà) seria pòstum o l'hauria agafat per prestigi sense canviar de religió; atribueix la conversió a una revelació divina, però Pires pensa que el port rival de Pasai, que era musulmà, atreia molts musulmans de l'Índia, i que el motiu fou doncs la competència. Pires diu que el sobirà (ell l'anomena Iskandar) es va convertir als 72 anys i es va casar amb una filla del sultà de Pasai; Muhammad Shah estava a la Xina el 1434 i va retornar el 1435 segurament estant al corrent que l'emperador havia decidit abandonar el comerç imperial cap a Malaia, i calia buscar doncs nous mercats pel port. En tot cas però l'islam era prestigiós i no comportava cap problema greu la conversió. A les monedes els sobirans apareixen amb el títol de sultà, xa; altres sobirans de la regió portaven el títol de raja, considerat per sota, fins i tot si eren musulmans. Quan Tomé Pires va arribar a Malaca el 1509, va considerar la ciutat sense igual en tot el món i la població s'estimava en cent mil habitants;[5] Pires diu que es parlaven 84 llengües i que hi havia 4000 comerciants estrangers; la ciutat s'estenia per 15 km un costat i a l'altre del riu. El grup principal eren els orang laut que dirigien la flota; alguns caps d'aquesta comunitat estava emparentat per matrimoni a la família reial, i diversos membres foren ministres o alts càrrecs. El 1496 Malaca atacava Kelantan, vassall d'Ayudhya i el 1497 va arribar fins a Ligor. El príncep de Patani va acceptar la sobirania de Malaca i es va convertir a l'islam i el raja de Kedah va rebutjar la sobirania tailandesa. El 1500 els tailandesos van passar a l'ofensiva i van atacar Malaca sense èxit; un nou atac s'hauria produït vers el 1508 amb el mateix resultat. Els tailandesos es va haver d'acontentar a dominar els estats més al nord de la península Malaia. El juliol de 1511 una flota portuguesa manada per Alfons d'Albuquerque atacava Malaca per establir un port com a base pel seu comerç en expansió a Àsia. El 10 d'agost de 1511 els portuguesos es van apoderar de la ciutat que després va constituir una dependència de Goa, a l'Índia Portuguesa. El sultà Mahmud Shah va demanar ajut a la Xina i va fugir abans de l'entrada dels portuguesos, refugiant-se a les illes i després a Johore a la península Malaia. Els malais de Malaca foren massacrats i els portuguesos es van suportar amb els hindús. Les mesquites i les tombes dels reis foren demolides per aconseguir pedra per construir la gran fortalesa que es va dir La Formosa, just al lloc de la gran mesquita del sultà Mansur. Els portuguesos van buscar un modus vivendi amb els veïns, el regne thai d'Ayudhia al nord i el javanès de Majapahit al sud. No obstant Malaca no va recuperar mai la seva grandesa comercial a causa de la corrupció i els drets elevats que es pagaven, i els musulmans van preferir dirigir-se a Atjeh. Alfonso de Albuquerque va abandonar Malaca el novembre de 1511 i van seguir una sèrie de capitans majors la llista dels quals és la següent:
Des de 1616 el govern de Portugal (aleshores sota un rei castellà) va nomenar per Malaca i dependències un capità general, dels que tres van ocupar el càrrec:
Els descendents del sultà van mantenir l'hostilitat contra els portuguesos. Inicialment es van establir a l'arxipèlag de Riau-Lingga i van atacar Malaca diversos cops. El 1641 al sud de Malaca es va fundar el petit regne de Naning. Més tard els sultans es van establir a Johore i van col·laborar amb els holandesos contra el portuguesos. Els holandesos manats per Minne Williemson Kaartokoe finalment van ocupar la ciutat de Malaca el 14 de gener de 1641, passant a ser una dependència de Batàvia, des de la que es vigilaven els estrets. Sota els holandesos els malais van poder retornar i en canvi els hindús van perdre la seva posició dominant. Un governador neerlandès designat per la Companyia Holandesa de les Índies Orientals exercia el poder a Malaca i regió; la llista de governador és la següent:
El 15 d'agost de 1795 fou ocupada pels britànics per eviatr que caigués en mans dels francesos. La Formosa fou destruït per evitar que fos utilitzat algun dia pels enemics. El tractat d'Amines del 25 de març de 1802 la va retornar a Holanda, però mai no fou implementat i els britànics la van continuar posseint, i el governador holandès designat, Willem Jacob Cranssen, no va poder prendre possessió. En aquest temps els britànics hi van nomenar residents, la llista dels quals és:
Acabada la guerra a Europa els britànics la van retornar als holandesos el 21 de setembre de 1818 i es van tornar a nomenar governadors holandesos.
Però pel tractat anglo-holandès de 1824 fou cedida junt amb altres possessions als britànics, que a canvi van cedir Benkulen i altres possessions a Sumatra als holandesos. El 9 d'abril de 1825 fou declarada possessió colonial britànica i nomenat el primer conseller resident, i el 14 d'agost de 1826 declarada part de les Colònies de l'Estret. La llista del residents consellers és la següent:
El 1832 va morir el maharajà Datuk Abdul Saiyid de Naning[6] i els britànics van annexionar l'estat al seu territori de Malaca. Les Colònies del'Estret foren separades del govern de l'Índia Britànica l'1 d'abril de 1867 i Malaca fou constituïda en dependència directe de l'Oficina Colonial (colònia de la corona). El governador britànic mantingué el títol de conseller resident, ja que Malaca depenia del governador de Singapur. Els residents consellers (residents sense més del 1910 al 1921) foren:
El 15 de gener de 1942 els japoneses van ocupar Malaca i hi van restar fins al 12 de setembre de 1945. Hi va haver tres governadors militars japonesos:
Amb la restauració de l'administració britànica es va fer càrrec dels afers els més vell dels oficials civils, Harold Arthur Lee Luckham, i l'1 d'abril de 1946 Malaca va passar a formar part de la Unió Malaia; poc després Lee Luckham era substituït pel primer d'una nova sèrie de consellers residents, fins a la independència de la Federació Malaia el 31 d'agost de 1957:
Dins la Federació Malaia, el territori de Malaca, que no tenia sulta, va tenir com a cap d'estat a governadors designats i el govern fou dirigit per caps ministres (Ketua Menteri). La llista dels governadors és la següent:
Els ministres en cap han estat sempre del hegèmonic partit dretà UMNO; els que han ocupat el càrrec són:
Notes
Enllaços externs
Bibliografia A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Malaca
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=small}
