Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Mínim conreu

El Mínim conreu o sembra directa és una tècnica de conreu orientada a la conservació del sòl.

L'origen d'aquesta forma de conrear es troba a mitjan segle XX als Estats Units, està basada en la comprovació que moltes de les llaurades que es fan són en realitat innecessàries i fins i tot faciliten l'erosió del sòl, ja que eliminen la vegetació superficial deixant-lo desprotegit dels efectes del vent i la pluja.

La tècnica es fa amb l'ajut d'una maquinària especial que permet a la vegada llaurar, adobar i sembrar la llavor sobre les restes del conreu anterior. Com ja no es llaurarà més el terreny les males herbes s'eliminen amb herbicides.

Es fa servir en conreus extensius, generalment els herbacis i també s'aplica en fruticultura.

Actualment, segons dades de la FAO, la sembra directa ocupa al voltant de 70 milions d'hectàrees a tot el món. Els principals països on s'utilitza són Estats Units Brasil i l'Argentina.

Avantatges

  • Menors costos de producció de la collita (relativament).[1]
  • Disminució de l'erosió del sòl per la reducció de llaurades, ja que el sòl queda protegit per restes vegetals.
  • Augmenta el contingut de matèria orgànica del sòl i la fertilitat
  • Millora el cicle dels nutrients Nitrogen, Fósfor, Potassa, etc.
  • Aprofita millor l'aigua, ja que augmenta la capacitat de retenció del terreny
  • No s'allibera tanta quantitat de CO₂ a l'atmosfera (disminució de l'efecte hivernacle)

Inconvenients

  • Necessita una maquinària especial que és més cara
  • L'ús d'herbicides és obligatori i això és incompatible amb l'agricultura ecològica.
  • Algunes males herbes es fan resistents, hi ha l'anomenada "inversió de la flora" amb el resultat d'acabar tenint altres plantes infestants que són difícils d'eliminar.
  • Les restes de conreu atrauen rosegadors perjudicials.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9