|
Màrius Verdaguer Travesi
Màrius Verdaguer Travesi (Maó, 1885- Barcelona, 1963) fou un escriptor menorquí, un dels millors narradors d'avantguarda de la preguerra espanyola, poeta, dramaturg, pintor, copiós i traductor poliglot i periodista.[1] Es formà a Segòvia, on el seu pare fou catedràtic d'institut. Després passà a Mallorca, on publicà el 1908 una novel·la i un recull poètic.[2] Es llicencià en dret a Barcelona el 1914, on fixà la seva residència i realitzà la seva vida professional. Mai exercí d'advocat i el mateix any va ingressar a El día gráfico com a redactor internacional. L'any següent el fitxa La Vanguardia també per portar la política internacional. Més endavant, el nou director Gaziel li encarregà la crítica literària i li va permetre també publicar articles sobre temes diversos, el que va posar dwe manifest la seva àmplia gamma d'interessos culturals. Fou un dels fundadors i el director de la revista Mundo Ibérico (1927-1928).[3] El 1940 deixa La Vanguardia no per voluntat pròpia.[4] També va treballar a la redacció del diari barceloní Las Noticias, fundat per Rafael Roldós. Després d'un quart de segle d'aventures barcelonines, i amb el final de la Guerra Civil, Verdaguer va haver de marxar de Barcelona, recalant a Mallorca, on va col·laborar amb la revista Destino i amb Diario de Mallorca. El 1958 Mario Verdaguer va decidir tornar a la capital catalana, on moriria cinc anys després fruit d'una llarga malaltia. Verdaguer va ser un intel·lectual molt complet, poeta modernista inicial, novel·lista estimable primer, modernista i avantguardista després, autor final d'una novel satírica (Un verano en Mallorca) i algun llibre de records (Medio siglo de vida íntima barcelonesa), deu novel·les que van comptar en el seu temps (sobretot Piedras y viento, La isla de oro, El marido, la mujer y la sombra i Un intelectual y su carcoma') i a més va publicar amb èxit traduccions de Goethe, Zweig, Jünger i Thomas Mann. Deixà inèdites unes ambicioses memòries. Com a pintor, les seves obres quedaren gairebé inèdites en vida i mantenen influències de l'estampa japonesa i de l'expressionisme alemany i són fruit d'un pòsit avantguardista matisat pel seu característic lirisme d'intel·lectual contemplatiu i hipersensible.[2] Va rebre influències literàries per les dues branques familiars, ja que estava emparentat amb mossèn Jacint Verdaguer i amb el doctor Josep Miquel Guàrdia. Un any abans de morir, el 1962, va veure com s'incorporava el seu retrat a la Galeria municipal de l'Ajuntament de Maó, com a Menorquí Il·lustre. Obres publicades:[5]Poesia
Novel·les
Teatre
Memòries i records
Biografies
Traduccions
Referències
Enllaços externs |
||||||||||||||
