Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Làmpada

Làmpada d'incandescència o bombeta
Làmpada o llum de querosè

Una làmpada (del llatí lampas, i aquest al seu torn del grec λαμπάς lampás, torxa)[1][2][3][4] és qualsevol aparell destinat a produir llum. Per extensió, aquest terme s'utilitza per descriure un objecte destinat a suportar la làmpada pròpiament dita.

La làmpada més antiga és la llàntia. Des de l'adveniment de l'electricitat, les làmpades més utilitzades són les làmpades incandescents que converteixen l'energia elèctrica en energia lumínica.

Història

Les primeres làmpades estaven constituïdes per un dipòsit que contenia un combustible (oli, parafina, cera, petroli) destinat a ésser cremat per una petita flama a l'extrem d'una metxa.

Aquestes làmpades estaven destinades a un ús local, és a dir individual i portàtil. Tot i ser poc eficients, han estat utilitzades pels homes per il·luminar-se quan la llum prodigada pel Sol era deficient.

Des des les primeres làmpades elèctriques produïdes industrialment per Edison i destinades a reemplaçar l'enllumenat públic de gas de les ciutats, les làmpades elèctriques han evolucionat força i presenten actualment una gran diversitat de tècniques i de formes. Una fàbrica de làmpades de renom al segle xx estava a Barcelona, la cristalleria Planell, que també va inventar un sistema d'embalatge reciclable fet amb vidre.[5]

Distinció entre làmpada i llum

Per influència del castellà el terme làmpada o la denominació incorrecta en català *làmpara s'empren comunament per designar llums de peu, de taula i de paret entre d'altres.

Cal fer servir la denominació més adequada segons el context i el significat que es vulgui expressar:

  • Llum (en masculí), en el sentit de 'qualsevol estri o aparell que serveix per il·luminar' (ja sigui de sostre, de taula, de peu, de paret...). Per exemple: Han comprat un llum de peu en un mercat d'antiguitats.
  • Làmpada, en el sentit de 'qualsevol dispositiu que produeixi llum' (ja sigui de ràdio, de televisió, d'incandescència, fluorescent, de mercuri...). Això no obstant, com que és un terme tècnic cal restringir-lo a aquest àmbit. Cal tenir en compte que si es fa referència a una làmpada d'incandescència o elèctrica el terme més comú és bombeta. Per exemple: No tenim llum perquè s'ha fos la bombeta.
  • Llàntia, en el sentit de 'llum que conté un dipòsit de líquid combustible'. Per exemple: A les excavacions arqueològiques i a les mines fan servir llànties.[6]

Referències

  1. «làmpada». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. «Làmpada». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «làmpada». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. El mot "làmpara" apareix recollit al Diccionari català-valencià-balear com a castellanisme no admès a la llengua normativa. El diccionari de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua recull el mot "làmpara" com a normatiu, tot i redirigir-lo a "làmpada". El portal ésAdir de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals considera admissible el mot de manera restringida, en espais informals, col·loquials, i sobretot en diàlegs. Vegeu l'enllaç corresponent
  5. Vaga infantil a les Cristalleries Planell Altres Barcelones, i programa Extraradi de COM Ràdio, 8 de desembre de 2009 (català)
  6. «Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana». [Consulta: 22 setembre 2021].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9