Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Làmpada d'inducció

Un sistema d'il·luminació per inducció Philips QL, on A) Ampolla de descàrrega B) Tub amb acoblador d'alimentació C) Balast electrònic.

Una làmpada d'inducció o llum d'inducció és una nova llum que pot il·luminar sota el principi d'inducció electromagnètica, però sense elèctrodes de contacte.

Descripció

Làmpada d'inducció magnètica de 150 W, forma circular, amb inductor extern i la seva reactància electrònica.

Es basa en la descàrrega elèctrica en un gas a baixa pressió. La làmpada d'inducció és una barreja entre làmpada de mercuri i fluorescent. La seva principal característica és que no necessita elèctrodes per originar la ionització aquest és substituït per una bobina d'inducció sense filaments. Es crea un camp electromagnètic que introdueix el corrent elèctric al gas, provocant la seva ionització. L'avantatge principal que ofereix aquest avenç és l'enorme augment de la vida útil del llum.[1]

Plasma

Ceravision ha introduït una làmpada i una lluminària combinades amb el nom comercial Alvara per al seu ús en aplicacions d'enllumenat públic i d'enllumenat públic. Utilitza una guia d'ones de quars òpticament transparent amb un cremador integral perquè hi passi tota la llum del plasma. La font petita també permet que la lluminària utilitzi més del 90% de la llum disponible en comparació amb el 55% dels accessoris HID típics. Ceravision reclama la qualificació d'eficàcia de lluminària (LER) més alta[2] de qualsevol llum encesa mercat, i haver creat la primera làmpada de plasma d'alta eficiència (HEP). Ceravision utilitza un magnetró per generar la potència de RF necessària i reclama una vida útil de 20.000 hores. La làmpada LIFI de Luxim reclama 120 lúmens per watt de RF (és a dir, abans de tenir en compte les pèrdues elèctriques).[3] La tecnologia s'ha utilitzat a la llum de capçal mòbil ROBIN 300 Plasma Spot,[4] i en els televisors Panasonic.[5]

Referències

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9