Luzonita

Luzonita
Luzonita i pirita, de la mina Chinkuahshih, Taipei
Fórmula química	Cu₃AsS₄
Epònim	Luzon
Localitat tipus	Mina Lepanto, districte mineral de Mancayan (Mankayan), Província de Benguet, Regió Administrativa de la Cordillera, Luzon, Filipines
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.KA.10
Nickel-Strunz 9a ed.	2.KA.10
Nickel-Strunz 8a ed.	II/B.03a
Dana	3.2.2.1
Heys	6.3.2
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Hàbit cristal·lí	en general massiva, cristal·lina a granular, cristalls rars i petits
Estructura cristal·lina	a = 5,29Å, c = 10,465Å
Grup puntual	4 2m - escalenoedral
Color	rosa intens-marró
Macles	en {112}
Exfoliació	distingible/bona - bona en {101}, distingible en {100}
Fractura	irregular, desigual, concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	3,5
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	negra
Diafanitat	opaca
Densitat	4,4 a 4,6 g/cm³ (mesurada); 4,47 g/cm³ (calculada)
Impureses comunes	Sb
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1874
Símbol	Luz
Referències	[1]

La luzonita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup estannita. Va rebre el seu nom de l'illa de Luzon (Filipines), lloc on va ser descoberta l'any 1874, època en què era colònia d'Espanya.

Químicament és un complex sulfur i arsenur de coure, anhidre. Com tots els minerals del grup de l'estannita, és un sulfur metàl·lic que cristal·litza en sistema tetragonal. És dimorf de l'enargita, amb la mateixa fórmula química però cristal·litzant aquesta en el sistema ortoròmbic. A més, és freqüent que porti com a impuresa antimoni. Forma una sèrie de solució sòlida amb la famatinita, en la qual la substitució gradual de l'arsènic per antimoni va donant els diferents minerals de la sèrie.^[2] Trobada normalment com a material cristal·lí, massiu a granular, de color marró-rosat intens. Rares vegades apareixen cristalls ben formats, sent aquests petits i d'hàbit equilàter (pseudooctaèdrics). És freqüent que els cristalls presentin intercreixements amb cristalls d'enargita.

El fet de tenir la mateixa fórmula que l'enargita, i la mateixa estructura i fórmula semblant a la famatinita va fer que originalment no fos considerada com una espècie mineral, sinó una barreja o varietat d'aquests dos. Avui dia és acceptat com a mineral vàlid per la IMA.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la luzonita pertany a «02.KA: Sulfarsenats i sulfantimonats, amb (As, Sb)S₄ tetraedre» juntament amb els següents minerals: enargita, petrukita, briartita, famatinita, permingeatita, barquillita i fangita,

Apareix com a mineral primari en els jaciments de minerals de coure, sobretot en els dipòsits en forma de filons d'alteració hidrotermal de temperatura entre baixa i moderada i enriquits en coure, arsènic i antimoni. Sol trobar-se associada a altres minerals com: enargita, tetraedrita, tennantita, colusita, estannoidita, pirita, calcopirita, covel·lita, esfalerita, bismutinita, sulfosals de plata, plata nativa, or, marcassita, alunita, barita o quars.

L'única varietat de luzonita coneguda és la stannoluzonita, que és una varietat que conté estany en la seva composició.^[3]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luzonita