Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Tites

Infotaula grup humàTites
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Originari deCeltibèria (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mapa de distribució
lang=
Pobles preromans de la península ibèrica. Modifica el valor a Wikidata

Els tites[1] (titii en llatí) van ser un poble indígena celtiber, que sempre apareix subordinat als bel·les.[2] Pertanyents al grup dels citeriors, sempre entroncats directament amb els bel·les, dels quals potser fossin clients, i supeditats sempre als poderosos arèvacs. La seva situació, molt imprecisa i difícil, ha d'estar a la vall mitjana del Xaló cap a Alhama i potser arribant fins a Parameras de Molina, juntament amb els bel·les. Possiblement el límit superior dels tites fossin els propis arèvacs i l'inferior o sud els bel·les, mentre que a l'est limitarien amb els lusons a la zona de Bílbilis. Aquest petit poble que apareix citat a les fonts clàssiques contribueix a les guerres de resistència contra Roma, cosa que els obliga a signar, el 176 aC, el tractat de Grac i posteriorment a entrar en guerra amb Roma al costat dels bel·les i els arèvacs quan s'enfrontin obertament a aquella a la segona guerra celtibèrica, que acabarà desastrosament per als indígenes amb la caiguda de Numància el 133 aC.

Orígens

Els Titii eren d'origen celta, els avantpassats dels quals probablement van emigrar a la península Ibèrica al voltant del segle iv aC i part dels celtibers.[3] Hi ha una quantitat aclaparadora d'evidències que els avantpassats dels grups celtibers es van instal·lar a la zona de Meseta de la península Ibèrica des d'almenys l'any 1000 aC i probablement molt abans.[4]

Cultura

A causa de la manca de prospeccions arqueològiques extenses, no es van trobar mai a la zona cap assentament de l'Edat del Ferro relacionat amb aquest poble. No obstant això, l'anàlisi de les troballes numismàtiques de la zona de Jalón-Tajuña (antic Tagonius) ha portat alguns arqueòlegs a relacionar les ceques de tres pobles celtibèrics desconeguts -Aratis/Aratikos, Titum i Titiakos- amb els Titii, assenyalant Titum com la seva presumpta capital.[5]

La localitat d'Aratis/Aratikos va ser identificada l'any 2014 amb el jaciment de l'edat del ferro de Castejón I – El Romeral a Aranda de Moncayo a la província de Saragossa.

Vegeu també

Bibliografia

  • APIANO; SANCHO ROYO, Antonio (trad.). Sobre Iberia - Sobre África. Barcelona: Ed. Planeta De Agostini, 1998. ISBN 8439549504. 
  • BURILLO MOZOTA, F., «Sobre el territori dels Lusones, Belos i Titos en el segle II A. de C.», en Estudis en homenatge al Dr. Antonio Beltrán Martínez. Universitat de Saragossa, facultat de Filosofia i Lletres. Saragossa, 1986. pàg. 529-549.
  • CORRAL LAFUENTE, José Luis, «L'origen de les Comunitats medievals aragoneses»
  • LORRIO ALVARADO, Alberto J.. Los Celtíberos. Alicante: Universidad de Alicante, servicio de publicaciones, 1997. ISBN 8479083352. [Enllaç no actiu]

Referències

  1. «Celtiber». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 6 setembre 2024].
  2. «Titos» (en castellà). [Consulta: 21 setembre 2023].
  3. Pliny the Elder, Naturalis Historia, III, 29.
  4. Strabo, Geographikon, III, 4, 12.
  5. Cremin, Aedeen. The Celts in Europe. Sydney, Australia: Sydney Series in Celtic Studies 2, Centre for Celtic Studies, University of Sydney, 1992, p. 60. ISBN 0-86758-624-9. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9