|
Ludovico Buglio
Ludovico Buglio (Mineo 1606 - Pequín 1682), jesuïta italià, missioner a la Xina a finals de la dinastia Ming i principis de la Qing. BiografiaLudovico Buglio va néixer el 26 de gener de 1606 a Mineo, Catania. Fill de Mario, baró de Burgio, Bifara i Favorottta, i d'Antonia Gravina Isfar Corilles, filla del marqués de Francofonte.[1] De molt jove (sis anys) va ser acollit per l'Orde de Malta, però el 20 de novembre de 1622 ve decidir entrar al noviciat de la Companyia de Jesús. Va estudiar a Palerm i a Roma i va fer de professor a Ancona i a Fermo.[1] El 13 d'abril de 1635 amb altres missioners, entre les que hi havia Francesco Brancati i Girolamo Gravina va viatjar de Lisboa cap a Macau.[1] A la Xina va utilitzar el nom de 利類思 Li Leisi.[2] i va obtenir el títol o grau de mandarí.[3] Va morir el 7 d'octubre de 1682 a Pequín, amb un funerals especialment solemnes per voluntat de l'emperador Kangxi.[3] Activitat apostòlicaEl 1636 va arribar a Macau on va estudiar xinès i a l'any següent va ser enviat a la missió de Nanjing, província de Jiangsu, al centre-est de la Xina.[4] El 1640 fa fundar la missió de Chengdu, capítal de la província de Sichuan a la zona centre-oriental del país.[3] Per facilitar la seva activitat apostòlica va traduir al xinès els tres llibres litúrgics de l'Església Catòlica Romana: el Missal (1670), el Breviari (1674) i el Ritual Romà (1675) i una part important de la "Summa Theologica" de Sant Tomàs d'Aquino, publicada a Pequín entre 1654 i 1657. Per la formació dels clergues xinesos va escriure diverses obres sobre aspectes teològics i litúrgics. Activitat literària i científicaBuglio va tenir especial interès en la difusió a la Xina de la ciència i cultura europees i entre saltres va escriure amb Magalhães i Verbiest " Memória compendiosa sobre os lugares ocidentais” (1668) i una part de "Ornithologiae sive de avibus historiae", d'Ulisse Aldrovandi.[4] Amb en Gabriel de Magalhães van treballar en temes de matemàtiques i astronomia i van construir dues esferes de bronze: una esfera terrestre i una esfera celeste.[4] Buglio i Magalhães també van formar part d'un equip de jesuïtes astrònoms, amb Nicolas Smogulecki i Johann Grueber que va col·laborar en la confecció i reforma del calendari imperial que va dirigir Johann Adam Schall von Bell que aleshores era assessor de l'emperador Shunzhi i Director de l'Observatori Imperial i del Tribunal de Matemàtiques. Malgrat aquesta col·laboració posteriorment Buglio i Magalhães van tenir una confrontació amb Schall al creure que el calendari incorporava supersticions i elements astrològics.[5] També va escriure una breu biografia del seu company en la missió, el jesuïta portuguès Gabriel de Magalhães, i diverses memòries i cartes.[2] Hi ha un estudi sobre el retrat de Buglio que identifica elements de la vestimenta significatius de la seva posició i activitat a la Xina.[6] Referències
|
||||||||||||||||||||
