|
Louis Fleury
Louis Fleury (Lió, 24 de maig de 1878 — París, 1926)[1] fou un compositor i flautista francès. BiografiaDeixeble de Paul Taffanel al Conservatori de París, Fleury va obtenir un primer premi de flauta l'any 1900. El 1902, es va unir a la Société Moderne d'Instruments à Vent i es va fer càrrec de la seva direcció quan Georges Barrère va marxar el 1905.[1] Molt preocupat pel repertori de flauta, contribueix al redescobriment d'obres de l'època barroca i encarrega noves peces als seus contemporanis. El 1913, per exemple, va interpretar el solo de flauta Syrinx de Claude Debussy, que li està dedicat.[1] A Fleury li van dedicar moltes altres partitures,[2] en particular la peça "Krishna" de la col·lecció "Joueurs de Flûte " Op. 27 d'Albert Roussel, que va interpretar per primera vegada l'any 1925.[3] L'any 1904, la compositora francesa Mel Bonis li va dedicar la seva "Sonata per a flauta i piano ",[4] que va interpretar diverses vegades.[5] El 1908, va participar en la creació francesa de les melodies de la compositora britànica Ethel Smyth. El 1921, el compositor britànic Cyril Rootham li va dedicar la "Suite en tres moviments per a flauta i piano". L'any 1924, Jacques Ibert li va dedicar la seva obra "Jeux-Sonatina per a flauta i piano".[6] És coautor, amb Paul Taffanel, de l'article dedicat a la flauta a l'Encyclopédie de la musique et dictionnaire du Conservatoire de Lavignac i La Laurencie.[1] La seva dona fou la pianista Gabrielle Monchablon[7] i la seva filla Antoinette Fleury.[8] Referències
Bibliografia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
