Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Louis-Henri Obin

Plantilla:Infotaula personaLouis-Henri Obin
Imatge
Foto de Alphonse Liébert a la portada del número 45 de Paris-Théâtre. (1871) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Louis Henry Obin Modifica el valor a Wikidata
4 agost 1820 Modifica el valor a Wikidata
Ascq (França) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort9 novembre 1895 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
rue Daunou (França) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer d'estómac Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Montmartre Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
Activitat1844 Modifica el valor a Wikidata - 1869 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatoire de Paris (1869–1889)
Académie Royale de Musique (1844–1872) Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAntoine Ponchard Modifica el valor a Wikidata
AlumnesLéon Escalais, Francisque Delmas, Théophile-Adolphe Manoury i Léopold Duzas (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
VeuBaix Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 5783534a-39e1-4d99-90dd-3fbeadd83878 Modifica el valor a Wikidata

Louis-Henri Obin (Villeneuve-d'Ascq, 4 d'agost de 1820 - París, 9 de novembre de 1895) fou un cantant d'òpera i professor de cant.

Després de cursar estudis en el conservatori de París, debutà en l'Acadèmia Reial de Música el 1844 amb el paper de Brabantio de l'Otello. El 1858 creà un rol en l'òpera d'Auber L'Enfant prodigue, i des de llavors adquirí molta popularitat en els rols de diferents òperes, com ara Mosè in Egitto, Don Giovanni, L'Africana, etc. Retirant-se del teatre el 1869 amb una pensió de 5.000 francs.

El 1871 substituí a Nicolas-Prosper Levasseur com a professor de declamació en el Conservatori de París on va tenir entre altres alumnes al matrimoni de cantants Escalais-Lureau, aconseguint el retir el 1889. A partir de 1880 va pertànyer a la Legió d'Honor.

Bibliografia
Kembali kehalaman sebelumnya