Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Llum col·limada

A la imatge inferior, la llum ha estat col·limada.

Es denomina llum col·limada a la llum amb els raigs paral·lels entre si, el que es pot aconseguir de diferents formes, sent la més senzilla fent-la incidir en un mirall còncau des d'una font situada al focus. Se sol dir que la llum col·limada està enfocada a l'infinit.[1]

Es diu que un feix de llum és col·limat si la divergència del vector de Poynting corresponent és nul. El flux de l'energia és unidireccional, de manera que cada raig del feix pot considerar-se paral·lel a qualsevol altre. Dins de certes aproximacions sobre la font primordial es pot obtenir un feix col·limat mitjançant un sistema de dues lents: una primera lent fa convergir tots els raigs a la focal de la segona, de manera que finalment surten paral·lels.

Etimologia

La paraula "col·limar" ve del verb Llatí collimare, que es va originar en una mala interpretació de collineare, "dirigir en línia recta.[2]

Tipus

La llum pot ser aproximadament col·limada per una sèrie de processos, per exemple per mitjà d'un col·limador. Perfectament llum col·limada de vegades es diu que està centrat a l'infinit . Així com la distància d'un punt font augmenta, els fronts d'ona esfèrics es tornen més plans i més a prop d'una ones planaes, perfectament col·limades. El làser sol estar col·limat, pel fet que es genera en l'interior d'una cambra entre dos miralls d'aquest tipus, a més de ser coherent.

La llum de les estrelles, incloent el Sol, es pot considerar col·limada (per a gairebé qualsevol propòsit) pel fet que estan a distàncies molt grans.

Un mirall parabòlic perfecte portarà els raigs paral·lels a un focus en un únic punt. Els miralls esfèrics són més senzills de construir que els parabòlics i solen utilitzar-se per produir llum més o menys col·limada. Per produir llum col·limada útil, la font de llum ha d'apropar-se a un punt, és a dir, ha de ser petita pel que fa al sistema òptic, com la imatge que forma un mirall d'una estrella. El desavantatge és que, ja que la lluminositat de la majoria de fonts és baixa, aquest sistema òptic no pot produir molta energia òptica. El làser és una excepció important a aquesta regla general.

Vegeu també

Referències

  1. «Introduction to Laser Technology». Melles Griot, n.d..
  2. Lewis, Charlton T. «collimo». A: A Latin Dictionary. Oxford; Medford: Clarendon Press; Perseus Digital Library, 2010. 

Enllaços externs

  • Xenonlicht FAQ (alemany)
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9