Projector DLP OptomaImatge projectada des d'un projector de vídeo a un sistema de cinema a casa.
Un projector de vídeo o canó de projecció[1] agafa un senyal de vídeo i projecta la imatge corresponent a una pantalla de projecció fent servir un sistema de lents, permetent així visualitzar imatges fixes o en moviment.[2]
Tots els projectors de vídeo utilitzen una llum molt brillant per a projectar la imatge, i els més moderns poden corregir corbes, borrons i d'altres inconsistències a través dels ajustaments manuals. Els projectors de vídeo són majoritàriament usats en sales de presentacions o conferències, en aules docents, encara que també es poden trobar aplicacions per a cinema a casa. El senyal de vídeo d'entrada pot provenir de diferents fonts, com un sintonitzador de televisió (terrestre o via satèl·lit), un ordinador personal. Un altre terme semblant a projector de vídeo és retroprojector el qual, a diferència del primer, es troba implantat internament a l'aparell de televisió i projecta la imatge cap a l'observador.
Els projectors de vídeo utilitzen una làmpada d'ultraalt rendiment molt brillant (una Làmpada de vapor de mercuri), una làmpada de xenó, una làmpada d'halur metàl·lic, i els darrers models incorpoern làser LED o d'estat sòlid, RB, RGB o RGB de fibra òptica remota per proporcionar la il·luminació necessària per projectar la imatge,[3] i els més moderns poden corregir qualsevol corba, desenfocament i altres inconsistències mitjançant la configuració manual.
Tecnologies de projecció
Projector LCD amb ús de vàlvules de llum LCD. Aquest és el sistema més senzill, cosa que el converteix en un dels més comuns i accessibles per als cinemes domèstics i l'ús empresarial. Els problemes comuns inclouen la "separació de pantalla" visible o l'efecte de pixelització, i els panells LCD es desgasten per la calor i la radiació ultraviolada, cosa que provoca l'aparició de taques descolorides o forats a la imatge, tot i que els últims avenços han reduït la gravetat d'aquests problemes en alguns models.[4][5]
Projector DLP amb tecnologia DLP de Texas Instruments.[6] Això utilitza d'una a tres vàlvules de llum fabricades a nivell micromètric, que s'anomenen dispositius digitals de micro-espills (DMD).
Projectors LCoS (cristall líquid sobre silici). Aquests projectors sovint processen la llum a la regió de Fourier, cosa que permet corregir les aberracions òptiques amb polinomis de Zernike.[7] Algunes tecnologies disponibles comercialment inclouen:
Amplificador d'il·luminació d'imatge D-ILA de JVC amb accionament directe, basat en la tecnologia LCoS.
SXRD Variant patentada per Sony de la tecnologia LCoS.
Els projectors LED utilitzen una de les tecnologies esmentades anteriorment per crear una imatge, amb la diferència que utilitzen una matriu de LEDs com a font de llum, eliminant així la necessitat de substituir la llum.[8]
Sistema híbrid de LEDs i díodes làser, desenvolupat per Casio.[9] Com a font de llum s'utilitza una combinació de díodes emissors de llum i díodes làser amb una longitud d'ona de 445 nm, mentre que la imatge es processa mitjançant un xip DLP (DMD).[10]
Projectors amb díodes làser desenvolupats per Microvision i Aaxa Technologies. Els projectors Microvision utilitzen la tecnologia patentada de control de feix làser MEMS de Microvision, mentre que Aaxa Technologies utilitza díodes làser + LCO.
↑Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.192. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 7 desembre 2014].
