Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Lliura irlandesa

Infotaula de monedaLliura irlandesa
Territoris d'aplicació
Irlanda ( - ) Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Codi ISO 4217IEP Modifica el valor a Wikidata
Abreviació o símbol£ i IEP Modifica el valor a Wikidata
Banc centralBanc Central d'Irlanda Modifica el valor a Wikidata
Cronologia

20 agost 1927 Modifica el valor a Wikidata- 31 desembre 2001 Modifica el valor a Wikidata

euro Modifica el valor a Wikidata

La lliura irlandesa (en gaèlic punt na hÉireann; en anglès Irish pound) va ser la unitat monetària oficial d'Irlanda fins a la introducció de l'euro el primer de gener del 1999, i fou retirada definitivament de la circulació el 28 de febrer del 2002. La taxa de canvi era de 0,787564 lliures per cada euro.

La lliura irlandesa, emesa per primer cop com a moneda independent el 1928 en substitució de la lliura esterlina, va mantenir la paritat amb la moneda britànica fins al 1979. De lliures irlandeses més o menys diferenciades de les britàniques, però, ja n'hi havia hagut des de 1460 fins a 1826. Era emesa i controlada pel Banc Central d'Irlanda (Banc Ceannais na hÉireann / Central Bank of Ireland).

Es dividia en 100 penics (en gaèlic pinginí, singular pingin; en anglès pence, singular penny); abans de la decimalització, esdevinguda el 1971, la lliura se subdividia en xílings i penics. El codi ISO 4217 de la lliura irlandesa era IEP. El seu símbol era £, o bé IR£ per distingir-la de la lliura esterlina i d'altres tipus de lliures.

A l'època del canvi a l'euro, el 2002, en circulaven monedes d'1, 2, 5, 10, 20 i 50 penics i d'1 lliura, i bitllets de 5, 10, 20, 50 i 100 lliures.

Vegeu també

Enllaços externs

  • Banc Central d'Irlanda (anglès)
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9