Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Llengües semítiques occidentals

Infotaula de família lingüísticaLlengües semítiques occidentals
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües afroasiàtiques
llengües semítiques Modifica el valor a Wikidata
Codis
Codi Glottologwest2786 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües semítiques occidentals són un subgrup important de les llengües semítiques. Una anàlisi extensament acceptada, recolzada per estudiosos semitistes com Robert Hetzron i Juan Huehnergard, divideix la família de les llengües semítiques en dues branques: oriental i occidental.

L'anterior consisteix en les llengües extintes d'Ebla (eblaïta) i d'Accad (accadi), l'últim del grup de les llengües semítiques. Consisteix en els subgrups ben definits: etiòpic, al sud; àrab i semític del nord-oest (aquest incloent hebreu, arameu i ugarític).

Els dos primers: l'etiòpic al sud i l'àrab demostren amb detall característiques comuns i s'agrupen sovint amb el semític del sud. La classificació correcta de l'àrab amb la resta de llengües semítiques es discuteix. Hetzron i Huehnergard el col·loquen amb les llengües del nord-oest del semític, per formar el semític central.

Alguns estudiosos del semític segueixen discutint per la més vella classificació basada en la característica distintiva de plurals fets fallida.

Classificació interna

Les llengües semítiques occidentals es divideixen així:

Comparació lèxica

Els numerals en diferents llengües semítiques centrals:

GLOSSA PROTO-
SEMÍTIC
CENTRAL
Semític meridional PROTO-
SEMÍTIC
OCCIDENTAL
PROTO-
SUD-ARÀBIC
PROTO-
ETIÓPICO
'1' *ʔaḥad *tʼād *ḥad- *ḥad-
'2' *ṯināyin *ṯəroh *kɨlʔ- *ṯin-
'3' *śalāṯ *ɬāθayt *śalas *śalāṯ
'4' *ʔarbaʕ *ʔarbaʕ *ʔarbaʕ *ʔarbaʕ
'5' *ḫamša *ḫəmmoh *ḫams- *ḫamš-
'6' *šiṯṯa *šdīt *sidsis- *šidṯ-
'7' *šabʕa *šābaʕ *sabʕa *šabʕa
'8' *ṯamānya *ṯamāni *samān *ṯamān-
'9' *tišʕa *saʕ *tisʕ- *tišʕa
'10' *ʕaśr(a) *ʕāɬər *ʕaśir *ʕaśr

En la taula anterior s'ha usat la transcripció semitològica /ḥ, ṯ, ś, š, ḫ/ per a les fricatives que usualment s'escriuen mitjançant AFI com /ħ, θ, ɬ, ʃ, x/.

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9