Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Llengües escandinaves

Infotaula de família lingüísticaLlengües escandinaves
Tipusgrup de llengües i família lingüística Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües germàniques Modifica el valor a Wikidata
Subdivisions
llengües escandinaves orientals
llengües escandinaves occidentals
Gutnish (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràfica
Codis
Codi Glottolognort3160 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües escandinaves o germàniques septentrionals són el danès, el feroès, l'islandès, el noruec (bokmål i nynorsk), el suec i l'extint norn. Totes elles provenen de l'antic nòrdic, i són membres de la branca germànica de la família indoeuropea.

L'islandès (i gairebé en igual mesura, el feroès) és la més conservadora d'entre elles, cosa que el fa més complex i molt proper al nòrdic original. Així, per exemple, manté les declinacions. Ultra algunes particularitats en el nynorsk, la resta només conserva el genitiu amb -s.

Existeix un alt grau d'intel·ligibilitat entre els parlants de les llengües escandinaves del continent. Així, és possible considerar el danès com a semi-oficial a Suècia, no pas en el sentit que hi sigui reconegut per llei, sinó que els seus parlants poden continuar fent-hi vida normal en danès: comprar, entendre's amb els veïns, però també coses més burocratitzades com ara fer exàmens a la universitat. El mateix pot ser dit a la inversa, i amb el noruec i Noruega.

Com les altres llengües germàniques, els substantius podien tenir originàriament 3 gèneres (masculí, femení i neutre), si bé aquests s'han vist simplificat a dos (comú i neutre) en el cas del danès, el suec i alguns dialectes del noruec.

L'article definit enclític n'és una característica distintiva. Així, per exemple l'indeterminat et hus ('una casa', en danès, noruec i suec), esdevé huset ('la casa'). La següent taula en mostra un exemple amb les diferents paraules per dir "noi":

Català Suec Bokmål Nynorsk Danès Islandès Feroès
un noi en pojke en gutt ein gut en dreng einn strákur ein drongur
el noi pojken gutten guten drengen strákurinn drongurin
uns nois pojkar gutter gutar drenge strákar dreingir
els nois pojkarna guttene gutane drengene strákarnir dreingirnir

Classificació

Totes les llengües escandinaves provenen de l'antic nòrdic i, en conjunt, representen una mena de continu dialectal que a vegades resulta difícil de dividir, especialment en el cas de les del noruec (amb les seves dues versions escrites oficials). Tot i això hom les separa en dues branques, una d'occidental (o insular), generalment més conservadora, i una d'oriental (o continental), molt més simplificadora gramaticalment i molt més influïda per l'alemany, el baix-alemany i el neerlandès.

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9