Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Llengües circassianes

Infotaula de família lingüísticaLlengües circassianes
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües caucàsiques
llengües caucàsiques del nord
llengües caucàsiques del nord-oest Modifica el valor a Wikidata
Grups etnolingüístics de la regió del Caucas. Les llengües circassianes en tons roses.

Les llengües circassianes o llengües abkhazoadigués es refereixen a un conjunt de llengües pertanyents a la família de llengües caucàsiques del nord-oest, procedents de la regió del Caucas compresa entre la mar Negra i la mar Càspia.

Llengües de la família

Aquesta família de llengües inclou dos subgrups: l'occidental o adigué i l'oriental o kabardí.

El primer, al que s'al·ludeix com adigué i que està format pels dialectes: bzheduj (el més complex en termes consonàntics, amb 66 fonemes), shapsugh, temirgoy i abadkej (abkhaz). Aquest últim va ser el predominant en la Caucàsia anterior a 1864 i potser el més estès de tots els dialectes de la diàspora, encara que en l'actualitat només un petit poble, Shovgenovskij, roman al Caucas.

El circassià oriental, més conegut com a kabardí, compta amb dos dialectes: el propi kabardí, el més senzill fonològicament de tota la família caucàsica nord-occidental (45 fonemes consonàntics en la seva forma literària) i el bes(le)ney. El sistema utilitzat per escriure el kabardí és l'alfabet ciríl·lic més la lletra I i l'ordre de l'oració és subjecte, complement i verb.

En l'actualitat aquest conjunt de llengües s'utilitzen en països com Geòrgia i altres antigues repúbliques soviètiques a més de petites comunitats a Turquia, Jordània o Síria.

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9