|
Fonologia
La fonologia és la ciència que estudia els fonemes, les classes de sons considerats distintius en un sistema lingüístic concret, i les relacions entre ells. És una branca de la filologia i té relació amb la síntesi de la veu i la lingüística computacional. Estableix quins són els fonemes d'una determinada llengua, és a dir, els sons distintius que serveixen com a trets bàsics per a diferenciar unes paraules d'altres. També estudia els fenòmens de contacte entre els sons i la seva constitució en síl·labes. La transcripció fonològica dels fonemes es posa entre // per distingir-la de la fonètica, dels fons, entre claudàtors [ ]. Desenvolupament i adquisició del sistema fonològicLa fonologia estudia el contacte entre els sons d'una paraula, ens posa en alerta quan un nen té problemes fonològics importants i li cal un tractament logopèdic individualitzat. Fins als tres primers anys de vida els infants aprenen el codi lingüístic i sovint trobem assimilacions, omissions i substitucions de caràcter no estable però cal vigilar-ne l'evolució. Més enllà dels quatre anys les omissions de les consonants inicials i intervocàliques ja no es consideren evolutives i és convenient fer una valoració del seu perfil fonològic (La prova del desenvolupament fonològic de Laura Bosch és un test molt adequat).[1] Si s'observen trets greus en el perfil, cal recomanar un tractament logopèdic. El nen que frontalitza els sons i transforma les velars (/c/ /g/) i la fricativa (/s/) en el fonema /t/ necessita una intervenció aviat. Als cinc anys són processos fonològics preocupants la simplificació dels grups consonàntics directes, la no diferenciació entre els sons /l/ /r/ /d/, l'omissió de consonants i síl·labes inicials i la simplificació de diftongs. Als sis anys el desenvolupament fonològic ha d'estar completat perquè és necessari per a l'adquisició de la lectoescriptura. Referències A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fonologia
Bibliografia
|
