Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Llac de Varese

Plantilla:Infotaula indretLlac de Varese
Imatge
Vista des de Campo dei fiori
Tipusglacial
Part dellacs italians Modifica el valor a Wikidata
Localització
País de la concaItàlia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaprovíncia de Varese (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
DesembocaduraBadello
Map
 45° 49′ N, 8° 44′ E / 45.82°N,8.73°E / 45.82; 8.73
SerraladaAlps Modifica el valor a Wikidata
Ciutat riberencaAzzate, Bardello, Biandronno, Bodio Lomnago, Buguggiate, Galliate Lombardo, Cazzago Brabbia, Gavirate, Varese
Afluents
EfluentBardello (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud238 m Modifica el valor a Wikidata
Profunditat26 m Modifica el valor a Wikidata
Superfície14,95 km² Modifica el valor a Wikidata
Superfície de conca hidrogràfica112 km² Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Úsinstal·lació per reatfing i canoa Modifica el valor a Wikidata

El llac de Varese és un llac dels alps italians, que pertany administrativament a la província del mateix nom. És el desè llac italià pel que fa a la seva extensió entre els llacs fronterers i el dotzè de la llista total de llacs italians.

Aquest llac és famós per les regates de rem, que el Club de Rem de Varese, organitza. Són esdeveniments nacionals i internacionals que es fan des del 1960.

El nom

Aquest llac era antigament conegut entre els italians per lago di Gavirate per la notorietat de la ciutat de Gavirate, banyada per les aigües del llac. Amb el temps, la ciutat de Varese va prendre protagonisme a Gavirate i el nom que ha quedat és el de "llac de Varese". Pel que fa a l'etimologia de la paraula Varese no hi ha acord, mentre alguns han especulat que ve d'un terme celta vara que voldria dir «aigua», altres proposen que podria venir del gentilici romà Varus/Vara, present per exemple en el cognom de Publi Quintili Var (cònsol 13 aC).[1]

Morfologia

Situat als peus prealpins està a una altitud de 238 msnm; té una profunditat mitjana de 11 m i una màxima de 26, mentre la seva superfície és de 14,95 km².

El Varese es va formar fa uns 15.000 anys, al mateix temps que el proper llac Maggiore, quan es va retirar la glacera que ocupava aquest lloc i es va crear la gran conca on estan avui, que en el moment inicial tenia una superfície molt més gran la qual incloïa la majoria dels llacs dels voltants.

El llac té una petita illa, que pertany al municipi de Biandronno.

En els darrers anys l'estat italià ha desenvolupat amb èxit un programa de millora de la qualitat de l'aigua a través del tractament de les aigües residuals dels nou municipis que estan a la seva vora.[2]

L'illa del llac Varese

L'illa ha canviat de nom diverses vegades: anomenada originalment Illa de S. Biagio, es va dir després Illa de Donna Camilla Litta, fins que el 1878 quan el seu darrer propietari Andrea Ponti li va donar el nom d'Isolino Virginia, nom que conserva encara.[3]

En aquesta illeta el 1863 es van trobar restes de la cultura neolítica del palafit, actualment conservades al Museu Ponti, instal·lat a la mateixa illa. Per les nombroses troballes arqueològiques el llac de Varese forma part des del 2011 de la llista de la UNESCO d'enclavaments palafítics més importants del món.[4]

Flora

Situat entre les conques del Llac de Varese i el llac de Comabbio, estan els aiguamolls de Brabbia, que ocupa 459 hectàrees, que és una reserva natural protegida. Allà hi creixen els exemples millor conservats de flora de terres baixes pantanoses. El Brabbia és una alternança de zones cobertes per una densa vegetació aquàtica, amb grans joncs, salzes i verns, amb trams d'aigua al descobert, petits estanys escampats de forma regular i altres zones on l'aigua passa subterràniament. Des del 1994, la gestió de la reserva ha estat confiada a la LIPU (Lliga Italiana de Protecció dels Ocells).[5]

Fauna

Hi ha al voltant de 170 espècies d'aus que freqüenten la zona del llac de Varese. Entre els més difícils de trobar, hi ha algunes espècies d'ànecs com el morell xocolater i l'ànec griset o garses com el bitó i l'agró roig.

Al llac són presents les següents espècies de peixos: la perca de riu, la perca americana, el lluç de riu, l'anguila, el cavedano, la carpa, la tenca, el silur, el peix gat, l'arborel·la, el gardí, el rutilus, el peix sol, el carpí daurat i el cranc de riu americà.[6]

La ruta per bicicletes

Al voltant del llac hi ha una ruta especial per a practicar ciclisme.[7][8] La longitud total de la ruta és de 27 km i 400 m. La diferència màxima d'altura és de 220 m.[9] En algunes parts s'utilitzen les carreteres secundàries i locals així obertes al trànsit, però en la seva major part són camins reservats especialment per a bicicletes. En algunes àrees (Biandronno, Bardello, Gavirate, Varese) la pista passa just al costat del llac, mentre que en altres és una mica més lluny. A Biandronno hi ha una ruta de connexió amb el carril bici del llac Comabbio.[10]

Referències

  1. Fulvio Fusco, 2014, p. 216.
  2. Joan Armengol i altres, p.123
  3. Fulvio Fusco, 2014, p. 217.
  4. Pierro Barocelli, Renato Biasutti. "Palafitte" en:Enciclopedia Italiana. ed.Treccani. 
  5. LIPU Palude Brabbia Arxivat 2015-05-26 a Wayback Machine.
  6. «Lago di Varese». Arxivat de l'original el 2013-06-10. [Consulta: 26 maig 2015].
  7. Mapa de la ruta ciclista
  8. Itinerari
  9. Descripció detallada
  10. La pista ciclopedonale del lago di Varese

Bibliografia

  • Joan Armengol; María Rosa Miracle; Antonio Camacho; Eduardo Vicente. Limnetica. Asociación Española de Limnología. 
  • Fulvio Fusco. Vacanze sui laghi italiani, 2014, p. 216-218. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9