Lizardita

Lizardita
Lizardita (verd) amb magnesita (blanc) i hematites (negre); espècimen procedent d'Uppland (Suècia)
Fórmula química	Mg₃(Si₂O₅)(OH)₄
Epònim	The Lizard (en)
Localitat tipus	Eastern Cliff, Kennack Cove, Kennack, Grade-Ruan, Península Lizard, Cornualla, Anglaterra (Regne Unit)
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.ED.15
Nickel-Strunz 9a ed.	9.ED.15
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/E.10b
Dana	71.1.2b.2
Heys	14.4.8
Propietats
Sistema cristal·lí	sistema monoclínic
Grup espacial	grup espacial 8
Duresa (Mohs)	2,5
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,541 a 1,563 nβ = 1,565 nγ = 1,553 a 1,568
Birefringència	δ = 0,012
Angle 2V	mesurat: 37° to 61°
Dispersió òptica	dèbil a distingible
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Lz
Referències	[1]

La lizardita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la caolinita-serpentina. Va ser anomenada l'any 1955 per Eric James William Whittaker i Jack Zussman per la seva localitat tipus The Lizard (literalment el llangardaix), a la Península de Lizard, a Cornualla, Anglaterra (Regne Unit). Volumètricament la lizardita és l'espècie més comuna de les serpentines. Es troba estretament relacionada amb l'antigorita i el crisòtil.^[1]

La lizardita és un silicat de fórmula química Mg₃(Si₂O₅)(OH)₄. Cristal·litza en el sistema triclínic. Segons la classificació de Nickel-Strunz la lizardita és un silicat del subgrup dels fil·losilicats amb capes tipus caolinita formats per enllaços tetraèdrics o octaèdrics (grup 9.ED). Segons la classificació de Dana, és un fil·losilicat amb capes d'anells hexagonals de capes 1ː1 (grup 71.1.2b.2).^[1]

La lizardita s'ha descrit a tots els continents. Acostuma a formar-se com a producte de serpentinització de silicats magnèsics per sota de 75 °C de temperatura.^[1] Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les pedreres Can Viader i de l'Àngel, ambdues a Gualba (Vallès Oriental).^[2]