Antigorita

Antigorita
Antigorita provinent del Comtat de Jackson, Carolina del Nord, Estats Units
Fórmula química	Mg₃Si₂O₅(OH)₄
Epònim	Valle Antigorio (en)
Localitat tipus	Binn valley (en) i Valle Antigorio (en)
Classificació
Categoria	silicats > fil·losilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.ED.15
Nickel-Strunz 9a ed.	9.ED.15
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/E.10b
Dana	71.1.2a.1
Heys	14.4.15
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 43,53Å; b = 9,25Å; c = 7,26Å; β = 91,13°
Grup puntual	m - domàtica
Color	verd, gris, blavós, marró i negre
Exfoliació	molt bona
Fractura	desagregable
Duresa (Mohs)	3,5 a 4
Lluïssor	vítria, grassa
Color de la ratlla	blanca verdosa
Diafanitat	transparent
Densitat	2,5 a 2,6 g/cm³ (mesurada); 2,52 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,555 a 1,567 nβ = 1,560 a 1,573 nγ = 1,560 a 1,573
Birefringència	δ = 0,005 a 0,006
Angle 2V	mesurat: 20° to 50°
Dispersió òptica	feble
Impureses comunes	Ni, Al, Mn
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA1998 s.p.
Any d'aprovació	1840
Símbol	Atg
Referències	[1]

L'antigorita és un mineral de la classe dels silicats (fil·losilicats). Matthias Eduard Schweizer li va posar aquest nom el 1840 per la Vall d'Antigorio, a Itàlia, lloc on es va trobar. En realitat, l'exemplar tipus es va recollir a prop de la frontera entre Suïssa i Itàlia a partir d'afloraments de la serpentinita Geisspfad i no és clar en quin país es van prendre les mostres. Pertany al grup serpentina.^[2][3] És un mineral molt relacionat amb la lizardita i el crisòtil.

L'antigorita es troba normalment en forma massiva o en plaques, i cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa varia entre 3,5 i 4 a l'escala de Mohs i la seva exfoliació és molt bona. Predominen els exemplars de color verd, tot i que també són normals de color verd-blavós, blanc, marró o negre.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'antigorita pertany a «09.ED: Fil·losilicats amb capes de caolinita, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: dickita, caolinita, nacrita, odinita, hal·loysita, hisingerita, hal·loysita-7Å, amesita, berthierina, brindleyita, caryopilita, crisòtil, cronstedtita, fraipontita, greenalita, kellyita, lizardita, manandonita, nepouita, pecoraita, guidottiita, al·lòfana, crisocol·la, imogolita, neotocita, bismutoferrita i chapmanita.

Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines de Costabona, situades a Prats de Molló i la Presta, una comuna de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.^[4] També ha estat trobada a les pedreres de Gualba, al Vallès Oriental (Barcelona).

Trobem les següents varietats d'antigorita:

• Al-Antigorita, o alumoantigorita, és una varietat que conté alumini.^[5]
• Bowenita, una varietat groguenca més toba que l'antigorita. EL nom li va donar James D. Dana en honor del químic i mineralogista George Thomas Bowen.^[6]
• Jade dels Andes, nom comercial que rep una varietat dura de qualitat lapidària (composta predominantment d'antigorita, amb un 21-31% de lizardita, magnetita i carbonat-Mg) provinent de l'Argentina. El color varia des de diverses tonalitats de verd, passant pel color groguenc, fins a gairebé negre.^[7]
• Jenkinsita, una varietat ferrosa, també coneguda com a ferroantigorita.^[8]
• Picrolita, una varietat columnar o fibrosa.^[9]
• Vorhauserita, una varietat marronosa a negra d'antigorita que conté manganès.^[10]
• Wil·liamsita, una varietat verd poma pàl·lid i translúcida d'antigorita.^[11]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antigorita