Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Licopodiòpsides

Infotaula d'ésser viuLicopodiòpsides
Lycopodiopsida Modifica el valor a Wikidata

Lycopodiella cernua Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
SubregneViridiplantae
ClasseLycopodiopsida Modifica el valor a Wikidata
Bartl., 1830
Ordres

Les licopodiòpsides (Lycopodiopsida) són una classe[1] de plantes vascular sense llavor sovint situades en el grup de les falgueres (Pteridophyta), que inclou els licopodis, amb els gèneres Lycopodium, Lycopodiella, Selaginella i Isoetes.

La classe Lycopodiopsida es considera integrada per tres ordres actuals, i cinc d'extints.[1][2]

Característiques

Les licopodiòpsides tenen fulles petites imbricades, espores homospores nascudes en esporangis a la base de les fulles, tiges ramificades, normalment dicotomes i de forma simple.

Història natural

La majoria de Lycopodium prefereixen llocs sorrencs i àcids mentre que les espècies de Lycopodiella prosperen en llocs torbosos àcids. Una pólvora coneguda com a "lycopodium", eren les seves espores i es feien servir en els teatres victorians per fer efectes de flames de combustió ràpida, brillant i amb poca calor.

Taxonomia

La classe Lycopodiopsida inclou 1.290 espècies actuals[3] repartides, segons la classificació proposada per consens pel Pteridophyte Phylogeny Group el 2016 (PPG I), en tres ordres:[1]

Ordre Lycopodiales DC. ex Bercht. & J.Presl
Ordre Isoetales Prantl
Ordre Selaginellales Prantl

Abans dins el Lycopodium s'incloïen quasi totes les espècies de l'ordre Lycopodiales. Ara es divideixen en més gèneres, com ara Lycopodiella, Huperzia, o el gènere d'Australàsia Phylloglossum.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 PPG I «A community-derived classification for extant lycophytes and ferns». Journal of Systematics and Evolution, 54, 6, 2016, p. 563–603. DOI: 10.1111/jse.12229.
  2. «BioLib: Lycopodiopsida». [Consulta: 18 juny 2022].
  3. «The number of known plants species in the world and its annual increase». Phytotaxa. Magnolia Press, 261, 3, 2016, p. 201–217. DOI: 10.11646/phytotaxa.261.3.1.
Kembali kehalaman sebelumnya