Maria Magdalena, és la companya de Jesucrist, la qual representa el "penediment", La Llei i els profetes, l'Antic Testament.
Maria de Betània, de vegades identificada amb l'anterior,[1] però més habitualment identificada com la germana petita de Llàtzer de Betània i Marta de Betània, és la companya del Senyor, que representa l'"amor", al Nou Testament.
Les Tres Maries és el nom convencional de dos temes evangèlics molt desenvolupats en la cultura i l'art:
El del grup de dones que presencien la Crucifixió de Crist (habitualment com a escena secundària del tema principal, però de vegades convertit en motiu destacat (per la posició, mida o tractament triat per l'artista);
La dona o grup de dones que visiten la tomba de Jesús i trobant-la buida (sepulcre buit) i es troben amb Jesús Ressuscitat, és a dir, els primers testimonis de la seva resurrecció. Segons l'Evangeli de Joan no va ser un grup, sinó únicament la Magdalena, però segons els Evangelis de Lluc, Marc i Mateu eren Maria Magdalena, Maria, la mare de Jaume, i Salomé o Maria Magdalena, Joana i Maria, la mare de Jaume, i les altres dones que les acompanyaven o Maria Magdalena i l'altra Maria. També segons un dels evangelis apòcrifs (el de Pere) eren diverses dones.[2]
La representació gràfica més antiga coneguda del tema de Les tres Maries es va descobrir en una capella del jaciment arqueològic de Dura Europos (ciutat sobre el Eufrates, actualment a Síria), pintada abans de la destrucció de la ciutat en l'any 256.
20:1 El primer dia de la setmana, de matinada, quan encara era fosc, Maria Magdalena va anar al sepulcre i va veure que la pedra havia estat treta. (...)
20:11 Maria s'havia quedat fora, plorant al costat del sepulcre. Mentre plorava, va treure el cap al sepulcre
20:12 i va veure dos àngels vestits de blanc, asseguts un al cap i un altre als peus del lloc on havia estat posat el cos de Jesús.
20:13 Ells li van dir: "Dona, per què plores?" Maria va respondre: "Perquè s'han endut el meu Senyor i no sé on l'han posat".
20:14 En dir això es va girar i va veure Jesús, que hi era, però no ho va reconèixer.
20:15 Jesús li va preguntar: "Dona, per què plores? Qui busques?" Ella, pensant que era el cuidador de l'horta, li va respondre: "Senyor, si tu l'has emportat, digues-me on l'has posat i jo aniré a buscar".
20:16 Jesús li va dir: "Maria!" Ella el va reconèixer i li va dir en hebreu: "Raboní!", és a dir, "Mestre!"
20:17 Jesús li va dir: "No em retinguis, perquè encara no he pujat al Pare. Vés i digues als meus germans:" Pujo al meu Pare, el Pare de vostès; al meu Déu, el Déu de vostès "".
20:18 Maria Magdalena va anar a anunciar als deixebles que havia vist el Senyor i que ell li havia dit aquestes paraules.
16:1 Passat el dissabte, Maria Magdalena, Maria, la mare de Jaume, i Salomé van comprar perfums per ungir el cos de Jesús.
16:2 A la matinada del primer dia de la setmana, quan sortia el sol, van anar al sepulcre.
16:3 I deien entre elles: "Qui ens farà rodolar la pedra de l'entrada del sepulcre?"
16:4 Però en mirar, van veure que la pedra havia estat correguda; era una pedra molt gran.
16:5 A l'entrar al sepulcre, van veure un jove assegut a la dreta, vestit amb una túnica blanca. Elles van quedar sorpreses,
16:6 Ell els diu: "No tingueu por. Vostès busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat. Ha ressuscitat, no és aquí. Mireu el lloc on l'havien posat.
16:7 Aneu ara a dir als deixebles i a Pere que ell anirà davant vostre a Galilea; allà el veureu, com ell l'hi havia dit ".
16:8 Elles van sortir corrent del sepulcre, perquè estaven tremolant i fora de si. I no van dir res a ningú, perquè tenien por.
24:1 El primer dia de la setmana, a l'alba, les dones van anar al sepulcre amb els perfums que havien preparat.
24:2 Elles van trobar remoguda la pedra del sepulcre
24:3 i van entrar, però no van trobar el cos del Senyor Jesús.
24:4 Mentre estaven desconcertades a causa d'això, es presentaren dos homes amb vestidures enlluernadores.
24:5 Com les dones, plenes de temor, no s'atrevien a aixecar la vista del terra, ells els van preguntar: "Per què busquen entre els morts aquell qui viu?
24:6 No és aquí, ha ressuscitat. Recordin el que ell els deia quan encara era a Galilea:
24:7 "Cal que el Fill de l'home sigui entregat a les mans dels pecadors, que sigui crucificat i que ressusciti el tercer dia" ".
24:8 I les dones van recordar les seves paraules.
24:9 Quan van tornar del sepulcre, van referir això als Onze i tots els altres.
24:10 Eren Maria Magdalena, Joana i Maria, la mare de Jaume, i les altres dones que les acompanyaven. Elles van explicar tot als Apòstols,
24:11 però a ells els va semblar que deliraven i no els van creure.
24:12 Pere, es va aixecar i va córrer cap al sepulcre, i en treure el cap, només va veure els llençols. Llavors va tornar ple d'admiració pel que havia succeït.
28:1 Passat el dissabte, a l'alba del primer dia de la setmana, Maria Magdalena i l'altra Maria anaren a visitar el sepulcre.
28:2 Tot d'una, es va produir un gran terratrèmol: un àngel del Senyor va baixar del cel, feu rodolar la pedra del sepulcre i es va asseure sobre ella.
28:3 El seu aspecte era com el d'un llampec i els vestits eren blanques com la neu.
28:4 En veure'l, els guàrdies van tremolar d'espant i van quedar com morts.
28:5 L'Àngel digué a les dones: "No tingueu por, jo sé que busqueu Jesús, el Crucificat.
28:6 No és aquí, perquè ha ressuscitat com va dir. Veniu a veure el lloc on estava,
28:7 i vagin de seguida a dir als seus deixebles: "Ha ressuscitat d'entre els morts, i anirà davant vostre a Galilea: allà el veuran". Això és el que havia de dir-los ".
28:8 Les dones, atemorides però plenes d'alegria, es van allunyar ràpidament del sepulcre i van córrer a donar la notícia als deixebles.
1. A trenc d'alba, Maria Magdalena, deixebla del Senyor, prenent si a diverses de les seves amigues, va ser amb elles al sepulcre en què aquell havia estat dipositat.
2. I va triar aquesta hora, per por dels jueus, els quals estaven inflamats de còlera, i ella no havia fet, sobre el sepulcre del Senyor, el que les dones acostumen a fer amb els morts i amb els éssers estimats.
3. I les visitants temien que els jueus les veiessin, i deien: Encara que el dia en què l'hi crucificar[Cal aclariment] no hàgim pogut plorar i lamentar-nos, fem-ho ara, almenys sobre el seu sepulcre. Qui ens mourà la pedra de la porta del sepulcre, per tal que entrem, ens asseguem al costat d'ell, i l'ungim?
4. Perquè la pedra és enorme, i temem que algú ens vegi. I, si no podem moure-la, almenys dipositarem a l'entrada del que portem en memòria seva. I plorarem, i ens lamentarem, fins que tornem a casa nostra.
XIII 1. I, havent arribat al sepulcre, el van trobar obert. I aproximant, i baixant-a mirar, veure, assegut enmig del sepulcre, un mosso bonic i vestit amb una roba molt brillant, que els va dir:
2. Per què heu vingut? Qui busqueu? ¿Al crucificat? Va ressuscitar, i va marxar. I, si no ho creieu, mireu, i vegeu que no està ja en el lloc en què hi va posar. Perquè s'ha aixecat d'entre els morts, i s'ha anat a la mansió d'on l'hi havia enviat.
3. Llavors les dones, espantades, van fugir.
.jpg)
