|
Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen
El príncep Leopold Estèfan Carles Antoni Gustau Eduard Tàsil de Hohenzollern-Sigmaringen (Krauchenwies, 22 de setembre de 1835 - Berlín, 8 de juny de 1905) va ser el cap de la branca Hohenzollern-Sigmaringen, de la Casa de Hohenzollern i va jugar un paper important en la política del poder europeu. BiografiaEls seus pares eren Carles Antoni de Hohenzollern-Sigmaringen i Josepa de Baden. Leopold va ser el pare del futur Ferran I de Romania i el seu germà Carles va ser Rei de Romania. Després de la Revolució de 1868 contra Isabel II d'Espanya, Leopold va ser candidat a ocupar el tron d'Espanya, a proposta del general Prim. Aquesta oferta va ser recolzada pel primer ministre prussià Otto von Bismarck, però rebutjada per l'Emperador Napoleó III de França.[1] Quan es va difondre a Espanya la noticia de que Leopold era candidat a la corona, se'l va començar a anomenar Leopoldo Olé-Olé si me eligen ja que pels espanyols pronunciar aquest cognom alemany era molt difícil.[2][3] Leopold va ser forçat a declinar la oferta del tron espanyol, i degut a la demanda insistent del govern francès i a l'incident del telegrama d'Ems el resultat va ser la guerra francoprussiana de 1870, que va significar la caiguda del règim del Segon Imperi i la arribada de la Tercera República Francesa. Matrimoni i fillsEl 1861 el príncep Leopold es va casar amb la Infanta Antònia de Portugal, filla de Maria II de Portugal i de, Ferran II. Varen tenir tres fills:
AvantpassatsReferències A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.png)
