|
Estefania de Hohenzollern-Sigmaringen
OrígensVa néixer el 15 de juliol de 1837 al castell de Krauchenwies, a prop de Sigmaringen.[1][2][3] Nascuda en una de les famílies de l'alta noblesa alemanya, va ser la filla gran del príncep Carles Antoni de Hohenzollern-Sigmaringen i de la princesa Josefina Frederica de Baden, filla del gran duc de Baden.[4][1][5] Primers anysDurant la seva infància va rebre una bona educació per part d'una institutriu francesa, Madame Naudin.[5] Va aprendre francès, italià, anglès i portuguès. Fins als dotze anys, va passar la seva vida al castell de Sigmaringen, fins que arran de la revolució de 1848, els seus pares van decidir traslladar-la a Basilea i, després, a Neisse, a la regió de Silèsia, fins al 1852.[1] En el transcurs d'aquests anys, el 7 de desembre de 1849, els estats dels Hohenzollern-Sigmaringen van ser incorporats al regne de Prússia per acte de cessió i abdicació.[1] El 1852 la família va establir la seva residència Düsseldorf, arran del nomenament del seu pare com a tinent-general de l'exèrcit prussià i comandant de la divisió de Rin.[1] Molt sovint, els seus pares convidaven artistes, literats i altres personalitats, amb les quals va tenir oportunitat de relacionar-s'hi.[6] Posteriorment va seguir el seu pare per qüestions de la seva carrera militar per les ciutats de Weinburg i Berlín.[1] Estefania va continuar els estudis, sent el dibuix el que tenia més dedicació. Els seus pares passaven les tardes a Weissburg, vora el llac de Constança, on la princesa va fer diverses excursions artístiques.[5] Va ser presentada oficialment en societat el 1855 a Berlín, sota l'auspici d'Augusta de Saxònia-Weimar-Eisenach, futura emperadriu d'Alemanya.[5] MatrimoniEl 1857 Pere V de Portugal va demanar la mà d'Estefania. El primer comunicat oficial va ser a través del comte de Lavradio, Francisco de Almeida, el 21 d'octubre, va sol·licitar-la de manera oficial a Berlín davant del rei de Prússia, cap de la casa de Hohenzollern, el 5 de novembre.[6] Es van iniciar les negociacions encapçalades pel comte, i per part de la banda prussiana, hi va haver el ministre Ludwig Massew.[1] Finalment el rei va donar el seu permís[6] i l'acord matrimonial es va signar a Berlín el 8 de desembre de 1857 i va ser ratificat el 19 de febrer de 1858.[1] La cerimònia de petició de mà oficial va ser celebrada a Düsseldorf el 15 o 16 de desembre de 1857.[1][6] Finalment, Estefania es va casar amb Pere V primer per poders el 29 d'abril de 1858 a la catedral de Santa Eduvigis,[4] en una cerimònia seguint el ritu catòlic[7] i amb presència d'una notable concurrència de la reialesa i la noblesa prussiana. En el lloc del monarca portuguès hi va haver el germà de la núvia, Leopold.[8] Amb motiu de la seva marxa, l'Ajuntament de Düsseldorf va obsequiar-la amb un àlbum d'aquarel·les amb representacions de la ciutat i els seus voltants, fetes pels principals pintors de la ciutat, perquè la princesa pogués recordar els anys que hi va residir.[2] Viatge a PortugalLa nova reina va ser conduïda a Portugal en vaixell, en la corbeta Barholomeu Dias.[1] Va embarcar al port d'Oostende el 6 de maig de 1858.[1] De camí, va fer una parada a Anglaterra, on va allotjar-se uns dies amb els seus parents de la família reial britànica fins al dia 11.[9] Va arribar a la capital portuguesa el 18 de maig de 1858, essent rebuda amb tots els honors.[1] El mateix dia es va celebrar el casament de presència amb Pere V[4] a l'església de Sant Domènec i els dies posteriors es van celebrar diversos festeigs.[10] RegnatL'alegria causada pel matrimoni a Portugal va ser efímera.[5] Durant els primers mesos de regnat, Estefania va acompanyar a diversos actes al seu espòs.[1] Va seguir sempre amb enteniment les opinions del monarca i es va mostrar interessada per les seves ocupacions.[11] També va fer diverses obres de caritat i beneficència envers els més desafavorits i,[11] de fet, va mostrar interès en la fundació d'un hospital.[1] Malgrat el poc temps que va ser reina, la població va tenir-la en alta estima[11] i per les seves activitats benèfiques la van anomenar «la benèvola».[12] MortAl cap de quinze mesos, el 8 de juliol de 1859, mentre els monarques eren de visita a la ciutat de Vendas Novas, va començar a sentir una molèstia a la gola.[5] La reina inicialment no li va donar importància,[11] però els símptomes van empitjor al cap de pocs dies.[5] Els metges van determinar que la reina patia d'una angina diftèrica i que la seva situació era preocupant i que el més probable era que li provoqués la mort.[1][11] Efectivament, la malaltia li va causar la mort el 17 de juliol de 1859,[4] amb tan sols 22 anys.[5] La seva mort va afectar profundament al seu espòs, al qual van haver de treure de la sala desmaiat per la commoció,[13] i també a la població quan es va saber la notícia.[12] Va ser enterrada al Panteó Reial de la Casa de Bragança al monestir de Sant Vicenç de Fora.[14] Dos anys més tard va morir el rei.[15] LlegatEl seu espòs va fundar un hospital a Lisboa, d'acord amb el desig de la reina, que es va batejar amb el nom d'Hospital Estefania.[1] Es va fundar el 1877 per a oferir atenció als infants, que fins llavors se'ls atenia al mateix centre que els adults. En el moment de la construcció, era un dels millors del món i pioner en l'atenció pediàtrica, i és el bressol de la pediatria a Portugal.[16] Part de la seva documentació personal, abans de ser reina, es conserva a l'Arxiu de l'Estat de Baden-Württemberg.[17] L'àlbum d'aquarel·les regalat per l'Ajuntament de Düsseldorf es conserva avui al Museu-Biblioteca del Palau Ducal de Vila Viçosa i ha estat objecte de restauració i estudi per part de la Fundació Casa Ducal de Bragança.[2] Referències
Bibliografia
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estefania de Hohenzollern-Sigmaringen |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
