|
Leo Spitzer
Leo Spitzer (Viena, Imperi Austrohongarès, 7 de febrer de 1887 - Forte dei Marmi, Itàlia, 16 de setembre de 1960) va ser un romanista i hispanista d'origen jueu austríac, i un crític literari influent i molt prolífic. La seva obra és coneguda pel seu èmfasi en l'àmbit de l'estilística. BiografiaSpitzer va fer estudis a les universitats de Berlín i de Halle. Va ser estudiant de doctorat de Wilhelm Meyer-Lübke i es va doctorar el 1910 amb una tesi titulada "La construcció de mots com a mitjà estilístic exemplificat per Rabelais" .Spitzer parlava fluidament deu llengües. Esdevingué llavors professor de la Universitat de Marburg el 1925 i de la Universitat de Colònia el 1930. L'any 1933 va fugir d'Alemanya amb l'ascens al poder del nazisme, i es traslladà a Istanbul. Més endavant va establir-se a la Universitat Johns Hopkins el 1936 com a successor en la seva càtedra en filologia romànica de David S. Blonheim. La resta de la seva carrera acadèmica va tenir lloc en aquesta universitat. El 1955 rebé el Premi Antonio Feltrinelli de filologia i història literària. Des de 1921 fou membre corresponent de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. En paraules de René Wellek i Austin Warren: "Leo Spitzer va aplicar ben d'hora [el paral·lelisme de trets lingüístics i elements de contingut] investigant la recurrència d'alguns motius com la sang i les ferides en els textos de Henri Barbusse [...]. Posteriorment, Spitzer ha intentat establir la connexió entre aspectes estilístics recurrents i la psicologia de l'autor, com ara connectant l'estil repetitiu de Péguy amb el seu bergnonisme, i l'estil de Jules Romains amb el seu unanimisme."[1] Obres
Referències
Vegeu tambéEnllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
