ca Henri Barbusse

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons
Viquitexts	Viquitexts

Henri Barbusse
	Henri Barbusse
Biografia
Naixement	(fr) Adrien Gustave Henri Barbusse ; 17 maig 1873 ; Asnières-sur-Seine (França)
Mort	30 agost 1935 (62 anys); Moscou (Rússia)
Causa de mort	pneumònia
Sepultura	cementiri de Père-Lachaise, 97 ; Grave of Henri Barbusse (en)
Director Monde (review) (en)
	1928 – 1935
Editor literari L'Humanité
	1926 –
Dades personals
Nacionalitat	França
Activitat
Ocupació	Escriptor
Ocupador	Monde (review) (en) (1928–1935) ; Le Progrès civique (fr) ; L'Humanité ; Le Populaire
Partit	Partit Comunista Francès (1923–)
Membre de	Association républicaine des anciens combattants (fr) (1917–); Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica ; Acadèmia de Ciències de Rússia ; Amsterdam-Pleyel group (en)
Moviment	Literatura proletària
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1916) Under Fire ;
Família
Cònjuge	Hélyonne Mendès
Cronologia
7 setembre 1935	funeral
març 1933-octubre 1933	crema de llibres a l'Alemanya nazi
Premis
	(1916) premi Goncourt, per l'obra Under Fire; Concours général; Creu de Guerra 1914-1918 ;
	Signatura

Henri Barbusse (Asnières-sur-Seine, 17 de maig de 1873 - Moscou, 30 d'agost de 1935) va ser un escriptor, pacifista, esperantista i comunista francès.^[1]

Va cridar l'atenció per la seua novel·la naturalista, L'Enfer (1908), per la seua obra més perdurable és Le Feu (1916, Premi Goncourt), relat ambientat en la Primera Guerra Mundial el realisme de la qual va esvalotar el públic més conservador. L'any 1917, va esdevenir cofundador i primer president de la Association républicaine des anciens combattants (Arac - Associació d'antics combatents). Admirador de la Revolució russa (Le Couteau entre les dents, 1921), va afiliar-se al Partit comunista francès l'any 1923; va animar el moviment i la revista Clarté i va intentar definir una « literatura proletària ». Va ser un dels instigadors del moviment pacifista Amsterdam-Pleyel, del qual va ser president.

Va viure a Rússia i hi va escriure una biografia de Stalin (1935). Està soterrat al Cementiri del Père-Lachaise a París.

Obres

L'Enfer (1908)
Le Feu (Journal d'une escouade) (1916, premi Goncourt)
Carnets de Guerre
Paroles d'un combattant. Articles et discours 1917-1920 (1917)
Clarté (1919)
L'Illusion (1919)
Pleureuses (1920)
Nous autres (1921)
Le Couteau entre les dents (1921)
Les Enchaînements (1925)
Les Bourreaux (1926)
Jésus (1927)
Manifeste aux Intellectuels (1927)
Faits divers (1928)
Voici ce que l'on a fait de la Géorgie (1929)
Élévation (1930)
Ce qui fut sera (1930)
Russie (1930)
Zola (1932)
Staline. Un monde nouveau vu à travers un homme (1936)
Lénine et sa famille (1936)
Lettres de Henri Barbusse à sa femme 1914 - 1917 (1937)

Referències

↑ «Henri Barbusse». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia

Müller, Horst F.: Henri Barbusse: 1873-1935; Bio-Bibliografia. Die Werke von und über Barbusse mit besonderer Berücksichtigung der Rezeption in Deutschland. - Weimar, VDG, 2003, ISBN 3-89739-323-9

Enllaços externs

Biografia curta de Henri Barbusse (francès)
Pierre Michel, Octave Mirbeau, Henri Barbusse et l'enfer Arxivat 2009-02-26 a Wayback Machine. (francès)

[GEC-1] «Henri Barbusse». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[1]